Renaixement bengalí
moviment de reforma sòcio-cultural i religiós a Bengala durant el segle XIX i inicis del segle XX / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Renaixement bengalí (o Renaixement de Bengala) (bengalí: বাংলার নবজাগরণ; Banglār Nobojāgoroṇ) fou un moviment cultural, social, intel·lectual i artístic a la regió de Bengala, en la part oriental del subcontinent indi, que va tenir lloc durant el període de l'Imperi indi britànic, entre els segles XIX i XX.[1]
L'historiador Nitish Sengupta descriu el Renaixement bengalí com un moviment que tingué lloc desde Raja Ram Mohan Roy (1775–1833) fins a Rabindranath Tagore (1861–1941).[2] Segons l'historiador Sumit Sarkar, els religiosos, acadèmics, literats, periodistes, oradors patriòtics i científics bengalís del segle xix foren venerats i vistos amb nostàlgia durant els principis i mitjans del segle xix. A principis de la dècada del 1970, tanmateix, va sorgir una visió més crítica. "Uns pocs acadèmics seriosos podrien negar que la Bengala del segle xix hagués quedat curta respecte el suposat prototipus italià", va escriure Sarkar. Tot i que en 1990 la "[classe] mitjana culta bengalí" encara admirava el Renaixement bengalí, "la majoria d'intel·lectuals que els agradaria considerar-se radicals i sofisticats" ja no glorificaven el període.[3]