![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Ren%25C3%25A9_de_Saussure.jpg/640px-Ren%25C3%25A9_de_Saussure.jpg&w=640&q=50)
René de Saussure
matemàtic i esperantista / From Wikipedia, the free encyclopedia
René de Saussure (Ginebra, 17 març de 1868 – Berna, 2 de desembre de 1943) va ser un matemàtic i esperantista suís. Era germà del lingüista Ferdinand de Saussure.[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 març 1868 ![]() Ginebra (Suïssa) ![]() |
Mort | 2 desembre 1943 ![]() Berna (Suïssa) ![]() |
President of the Swiss Esperanto Society (en) ![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Altres noms | Antido ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques ![]() |
Ocupació | matemàtic, esperantòleg, esperantista, interlingüista, traductor ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Família | De Saussure (en) ![]() ![]() |
Fills | Jean de Saussure ![]() |
Pare | Henri de Saussure ![]() |
Germans | Ferdinand de Saussure Léopold de Saussure Horace de Saussure ![]() |
![]() |
El 1895 va defensar la seva tesi doctoral en geometria, matèria que ensenyaria a la universitat. També va escriure treballs reconeguts sobre esperanto i interlingüística. La seva obra més coneguda és una anàlisi de la lògica de construcció de paraules en esperanto, Fundamentaj reguloj de la vortteorio en Esperanto.[2] Va defensar aquesta llengua auxiliar internacional contra diverses crítiques per part dels defensors de l'ido. Així, va desenvolupar el concepte de neceso kaj sufiĉo ("necessitat i suficiència"), pel qual s'oposava a la crítica de Louis Couturat segons el qual l'esperanto no tenia recursivitat.[3] Va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto i va redactar diferents revistes, com Internacia Scienca Revuo o Lingvo Kosmopolita.[1] El 1919 va començar a proposar una sèrie de reformes de l'esperanto (Antido I, Antido II, Lingvo Kosmopolita, Esperantido) i el 1925 va deixar el moviment esperantista i va defensar l'adopció de la seva proposta de llengua Esperanto II, també coneguda com nov-esperanto.[1] Més tard va esdevenir un dels assessors de la International Auxiliary Language Association (IALA), fundada per Alice Vanderbilt[4] i que acabaria proposant la llengua auxiliar Interlingua.[5]
René de Saussure també va proposar el 1907 una nova moneda, el spesmilo, que va adoptar el banc Ĉekbanko Esperantista, creat per Herbert F. Höveler el mateix any a Londres i que va funcionar fins al 1914.[2] El 30 d'abril de 1914 aquest banc tenia 730 comptes en 320 ciutats de 43 països.[3]