From Wikipedia, the free encyclopedia
René Antoine Ferchault de Réaumur (La Rochelle, França, 28 de febrer de 1683 - Saint-Julien-du-Terroux, 17 d'octubre de 1757),[1] va ser un físic francès d'interès en amplis camps de la ciència, com la metal·lúrgia, la temperatura, la porcellana, contribuint sobretot a l'entomologia.
Nom original | (fr) René-Antoine Ferchault de Réaumur |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 febrer 1683 La Rochelle (França) |
Mort | 17 octubre 1757 (74 anys) Château de La Bermondière (França) (en) |
Director Acadèmia Francesa de les Ciències | |
Dades personals | |
Formació | University of Bourges (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Entomologia, filosofia, dret, matemàtiques, física, ciència natural, biologia, zoologia i apicultura |
Ocupació | entomòleg, filòsof, jurista, biòleg, zoòleg, naturalista, matemàtic, meteoròleg, físic, apicultor |
Membre de | |
Professors | Pierre Varignon |
Alumnes | Étienne Guettard |
Premis | |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Реомюр Рене Антуан) Biblioteca Digital BEIC |
Réaumur va néixer i es va educar a La Rochelle. Va ensenyar filosofia a la Universitat Jesuïta de Poitiers, i el 1699 va anar a Bourges a estudiar Dret civil i Matemàtiques sota la cura d'un oncle a La Sainte Chapelle. El 1703 va anar a París, on va continuar els estudis de matemàtiques i física, i el 1708, a l'edat de vint anys, fou admès com a membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. Durant mig segle només hi va haver un any en què les Memòries de l'Acadèmia no incloguessin un treball de Réaumur.
Al principi s'interessà pels estudis matemàtics, sobretot la geometria. El 1710 li van encarregar un projecte governamental més ambiciós (la descripció oficial de les arts útils, indústries i oficis a França), què produïa el nou establiment de fabricacions de França i la revifalla d'indústries abandonades. Pels descobriments amb materials de ferro i acer se li va atorgar una pensió de 12.000 lliures però, satisfet amb els seus ingressos privats, va demanar que aquests diners fossin destinats a l'Acadèmia de Ciències, per a dedicar-lo a experiments en la millora dels processos industrials. El 1731 es va interessar per la meteorologia, i va inventar a 1730 el termòmetre d'alcohol amb graduació directa, segons una escala dividida en 80 parts. El 1735, per raons familiars, va acceptar el lloc de comandant i intendent de l'orde reial i militar de Saint Louis; complí els seus deures amb atenció escrupolosa, però es va negar a percebre cap remuneració. Va emprendre amb gran delit l'estudi sistemàtic de la Història natural, i els seus amics l'anomenaren sovint El Plini del segle XVIII.
Durant la seva jubilació va viure a les seves residències rurals, fins i tot La Bermondière (Maine i Loira), on un fort cop en caure del cavall li va causar la mort. Va llegar els seus manuscrits (que omplien 138 carpetes) i les col·leccions d'història natural a l'Acadèmia de Ciències.
Els papers científics de Réaumur tracten de la majoria de les branques de ciència, el primer, el 1708, era un problema general a la geometria, l'últim, el 1756, sobre la forma dels nius d'ocells. Va demostrar experimentalment que la força d'una corda és més que la suma de les forces dels seus fils separats. Examinà i informà sobre l'aurífer (or-productiu) dels rius, les mines de turqueses, els boscos i els llits fòssils de França. Va inventar el mètode d'estanyar ferro que encara s'utilitza, i va investigar les diferències entre ferro i acer, demostrant correctament que la quantitat de carboni (el sofre en l'idioma de la química antiga) és més gran en el ferro del llançament, menor en l'acer, i encara menys en el ferro forjat. El seu llibre en aquest tema (1722) es va traduir a l'anglès i alemany.
Réaumur va escriure molt sobre la Història natural. Sent molt jove va descriure el sistema locomotor dels Echinodermata, i va mostrar que l'error comú supòsit de crustaci és que reemplacen els seus membres perduts era realment veritat. El 1710 va escriure un treball sobre les aranyes que s'utilitzaven per produir seda en l'època de l'emperador xinès Kang He.
Va estudiar botànica i matèries agrícoles, i va inventar processos per a conservar ocells i ous. Elaborà un sistema d'incubació artificial i va fer observacions importants sobre la digestió de carnívors i ocells granívors.
El seu treball més conegut són les Mémoires pour servir a l'histoire des Insectes , 6 vols., amb 267 làmines (Amsterdam, 1734-1742). Descriu l'aparença, hàbits i situació de tots els insectes coneguts excepte els escarabats, i és una meravella de pacient observació amb gran exactitud. Entre altres fets importants exposats en aquest treball figuren els experiments que li van permetre demostrar la validesa de la hipòtesi Peyssonel, que els corals són animals i no plantes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.