Relacions internacionals d'entreguerres
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les relacions internacionals d'entreguerres es desenvolupen entre els diversos estats entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, fortament condicionades pel mal record d'una i el temor que acabés esclatant l'altra, com al final es va esdevenir. Aquest període d'entreguerres abasta els anys del 1918 al 1939.
Després de la Primera Guerra Mundial, va sorgir una nova realitat mundial i la negociació dels tractats de pau va fer un gir a la balança del poder tradicional, amb l'aparició de la Societat de Nacions (SN),[1] que havia d'encarregar-se que no es tornés a repetir la situació de guerra i podia, a més, resoldre els conflictes que s'esdevinguessin a partir d'aquell moment. La desintegració dels imperis va portar a l'aparició de noves nacionalitats i es va produir el desmembrament de tot el que sostenia el segle xix. En els anys següents a la guerra, la vida política europea es va centrar en l'exaltació nacionalista amb una marcada tendència antiliberal. Els intents de reconstruir la pau es van veure frenats pel sentiment d'humiliació que va deixar el Tractat de Versalles[2] a Alemanya i pel permanent temor francès al ressorgiment alemany. Malgrat això, serà la crisi de 1929 i l'arribada de moviments feixistes, amb una clara actitud agressiva i expansionista, els que finalment portin a una nova guerra.