Regió del Nord de Nigèria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La regió del Nord de Nigèria o Regió Septentrional de Nigèria fou una divisió administrativa de la Nigèria britànica que fou dotada d'autogovern limitat el 1951 i ampliat el 1954, i autogovern complet el 15 de març de 1959. La regió va mantenir el seu autogovern quan Nigèria va esdevenir independent.
A mesura que les constitucions de la Nigèria britànica anaven donant poders a les regions, es van establir governs regionals liderats en cadascuna de les regions pels partits hegemònics: a Occident pel partit de majoria ioruba Grup d'Acció i a Orient pel partit de majoria igbo Consell Nacional de Nigèria i els Cameruns. Degut al seu retard les competències del govern de Nigèria del Nord foren més limitades, i no van ser iguals a les de les altres regions fins al març de 1959. Des de les eleccions de 1951 que foren guanyades pel Congrés dels Pobles del Nord, el dirigent d'aquest parit i sardauna de Sokoto, Ahmadu Bello, va exercir successivament els càrrecs de Cap d'Afers de Govern (1951-1954) i Primer Ministre (1954-1966) governant sempre amb ampla majoria. L'oposició va estar en mans de la Unió Progressista dels Nordistes aliat amb el Moviment de la Joventut de Borno (de majoria kanuri). Bello va ser assassinat en el cop d'estat del 15 de gener de 1966. La constitució fou suspesa i les regions foren posades en mans de governadors militars amb poder executiu.