Registre Nacional de Llocs Històrics
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Registre Nacional de Llocs Històrics dels Estats Units («National Register of Historic Places», NRHP) és un registre oficial que elabora les llistes de les propietats —districtes, llocs, edificis, estructures i objectes— que es consideren que mereixen ser preservades per llurs valors històrics. El Registre Nacional va ser establert en la llei de Preservació Històrica Nacional de 1966 («National Historic Preservation Act», NHPA), que va determinar també el procés per incloure-hi propietats. El Registre ha estat administrat des de la seva creació, i gairebé exclusivament, pel National Park Service (NPS), dependent del Departament de l'Interior.
Dades | |
---|---|
Nom curt | NRHP, RNLH i RNLS |
Tipus | inventari de patrimoni programa governamental |
Camp de treball | conservació i restauració |
Història | |
Creació | 1966 |
Governança corporativa | |
Entitat matriu | Congrés dels Estats Units president dels Estats Units Servei de Parcs Nacionals |
Autoritat executiva | guardià del Registre Nacional de Llocs Històrics, Congrés dels Estats Units, president dels Estats Units i secretari de l'Interior dels Estats Units |
Format per | criteris d'avaluació del Registre Nacional categoria de recurs i propietat del Registre Nacional direcció confidencial formulari de nominació múltiple al Registre Nacional de Llocs Històrics propietat contribuïdora Weekly List enviament de béns múltiples al Registre Nacional de Llocs Històrics formulari de nominació al Registre Nacional de Llocs Històrics lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics Sistema d'Informació del Registre Nacional, Distribució digital |
Lloc web | nps.gov… |
El seu objectiu és ajudar els propietaris i a associacions —com el National Trust for Historic Preservation— a coordinar, definir i protegir els llocs històrics dels Estats Units. Encara que la inscripció en les llistes del Registre Nacional sigui en si mateixa sobretot simbòlica, ja que no garanteix cap protecció de la propietat, permet que els propietaris puguin accedir a subvencions federals i també que els sigui aplicable freqüentment certes lleis municipals favorables que depenen d'aquest estatus.
El Registre categoritza els llistats generals en un de cinc tipus de propietats: construccions, estructures, llocs, objectes i districtes històrics (que consisteixen en propietats contribuïdores i no-contribuïdores). En alguns casos s'inclouen en el Registre certs llocs històrics localitzats fora del país, però associats amb els Estats Units (com l'Ambaixada dels Estats Units a Tànger). Els béns del registre poden ser nomenats en una varietat de formes, incloent propietats individuals, districtes històrics i admissió de propietats múltiple («multiple property submissions», MPS). Durant el procés de nominació, la propietat s'avalua atenent als quatre criteris fixats en la llei, l'aplicació de la qual ha estat objecte de crítiques per acadèmics de la història i experts en preservació, així com pel públic, i els mateixos polítics.
Les propietats que passen a dependre del Servei de Parcs Nacionals —com els monuments històrics nacionals («National Historic Landmarks», NHL), llocs històrics nacionals («National Historic Sites», NHS), parcs històrics nacionals («National Historical Parks», NHP), parcs militars i camps de batalla nacionals («National Military Parks», NMP i «National Battlefields», NB), monuments commemoratius nacionals («National Memorials», NMEM) i alguns dels monuments nacionals («National Monuments», NM)— s'afegeixen automàticament al Registre Nacional.
Del més d'un milió de propietats incloses al Registre Nacional, 80.000 estan enumerades individualment. La resta són membres contribuïdors dins de districtes històrics. Cada any s'agreguen al Registre Nacional aproximadament 30.000 noves propietats, tant de forma individual com formant part de districtes històrics.