Regeneració natural del bosc
From Wikipedia, the free encyclopedia
La regeneració natural del bosc o regeneració espontània en el domini de la silvicultura o de l'ecologia és la facultat d'un ecosistema (generalment forestal) de reconstruir-se de manera natural o espontània, després de la destrucció de tota o de part de la seva coberta forestal (per haver-se tallat totalment, per tallades parcials, creació de clarianes, per aclarides).
La resiliència ecològica es mostra particularment eficaç a escala de temps geològic[1] i per una part dels boscos a escal de temps històrics, però necessita unes condicions bàsiques mínimes per a realitzar-se. En particular:
- la conservació d'una font de llavors o de propàguls (espècies simbionts, espècies pioneres, després de secundàries...). El banc de llavors del sòl té un paper particular, algunes llavors queden enfonsades dins del sòl i protegides així de la depredació i de les visicituds climàtiques, poden esperar durant anys les condicions favorables de la germinació[2] · .[3]
- una quantitat mínima d'aigua dolça disponible totl'any (capa freàtica accessible a les arrels i als seus simbionts,[4] pluja o aigua meteòrica sorgida de la boira o la rosada).[5]
- una possibilitat de dispersió natural de les llavors o propàguls, que implica la presència d'animals que dispersin o enterrin les llavors quan cal:[6] certes llavors germinen millor després de passar pel tub digestiu dels animals.[7] En boscos tropicals sovint són els mamífers els transportadors de la llavor (zoocòria)
- una inundabilitat en les espècies que són al·luvials [Enllaç no actiu][8] com, per exemple, el xiprer calb,[9] o al contrari l'absència de condicions asfixiants.[10]
- una pressió herbívora compatible amb el potencial de regeneració[11] · .[12]
- un microclima favorable[13] · .[14]
- una forma d'humus propícia[15] · .[16][17]
- l'absència d'una interferència negativa (al·lelopatia) amb altres espècies vegetals.[18]