Reconquesta Tudor d'Irlanda
From Wikipedia, the free encyclopedia
La reconquesta Tudor d'Irlanda va ser realitzada per la dinastia Tudor durant el segle xvi. Després de la fallida rebel·lió contra la corona encapçalada per la família FitzGerald (Geraldines) en 1530, Enric VIII va ser proclamat rei d'Irlanda pel Parlament irlandès, amb l'objectiu de restaurar l'autoritat central que s'havia perdut durant els dos-cents anys anteriors.[2]
guerres de religió a Europa | |
---|---|
Data | 1529 |
Aquest període es va perllongar durant 60 anys, alternant fases de negociació amb autèntiques campanyes militars, fins a 1603, any en el qual que, finalment, el país sencer va ser controlat per Jaume I, i el seu consell privat a Dublín. La «Fugida dels Comtes» de 1607 va contribuir encara més a reforçar el domini anglès.[3]
El desig de la corona d'imposar al poble irlandès les lleis, llengua i costums anglesos, juntament amb la reforma protestant va complicar notablement la tasca. L'Imperi Espanyol va intervenir en nombroses ocasions durant la Guerra angloespanyola de 1585-1604, i els irlandesos es van trobar freqüentment atrapats entre el seu deure obediència al Papa i la seva lleialtat al monarca d'Anglaterra i Irlanda.[4]
Després de la conquesta, la Irlanda gaèlica va quedar totalment destruïda i els espanyols van abandonar els seus plans d'intervenció directa, la qual cosa va permetre l'assentament massiu de colons anglesos, escocesos, i gal·lesos en el que s'ha conegut com a colonització de l'Ulster.[4][5]