Receptor muscarínic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els receptors muscarínics, o mAChRs, són receptors d'acetilcolina de la familia dels receptors acoblats a proteïnes G localitzats a la membrana cel·lular de certes neurones[1] i altres cèl·lules. Els receptors muscarínics es diuen així per ser molt més sensibles a la muscarina que a la nicotina.[2] La muscarina és un alcaloide que dona toxicitat a alguns bolets) imita les accions estimuladores de l'acetilcolina sobre els músculs llisos i glàndules.
Substància | família de proteïnes |
---|---|
Locus | Cr. 11 q12.3 |
Identificadors | |
Símbol | CHRM1; M1 mAChR |
HUGO | 1950 |
Entrez | 1128 |
OMIM | 118510 |
RefSeq | NM_000738.3 |
P11229 | |
PDB | 6OIJ; 5CXV |
En general, el paper dels receptors muscarínics és regular funcions neuronals i secretores. Al cervell (sistema nerviós central, CNS) els mAChR participen en el control motor, la regulació de la temperatura, la regulació cardiovascular i la memòria. En canvi, al sistema nerviós perifèric, els receptors muscarínics medien la contracció del múscul llis, la secreció glandular i regulen la freqüència i la força cardíaques. En aquest sistema també actuen com el principal receptor final estimulat per l'acetilcolina alliberada de fibres postgangliòniques en el sistema nerviós parasimpàtic.
El receptor muscarínic té forma de serpentina i està acoblat a una proteïna G, adenilciclasa i fosfolipasa.
Constitueix el tipus predominant de receptor colinèrgic en el cervell, on semble estar implicat en la memòria i l'aprenentatge (poden estar involucrats en trastorns com la depressió clínica i la mania). Els receptors muscarínics superen els nicotínics en un factor de deu a cent.