Rebel·lió tuareg de 2012
fase inicial del conflicte del nord de Mali / From Wikipedia, the free encyclopedia
La rebel·lió tuareg de 2012 fou una guerra d'independència contra el govern de Mali a la zona de l'Azawad, al desert del Sàhara.[1] Es considera la quarta rebel·lió tuareg.[2] L'encapçala el Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNLA), que és l'encarnació més recent d'una sèrie de rebel·lions anteriors de les poblacions nòmades tuaregs, revoltes que s'han produït almenys des de 1916. L'MNLA el formen antics insurgents, així com un nombre significatiu de soldats retornats i armats que van lluitar tant per al Consell Nacional de Transició com per a l'exèrcit libi durant la Guerra Civil de Líbia de 2011.[3]
| ||||
Tipus | cop d'estat rebel·lió | |||
---|---|---|---|---|
Part de | conflicte al nord de Mali | |||
Interval de temps | 17 gener 2012 - | |||
Data | 2012 | |||
Localització | Azawad (Mali) | |||
Estat | Mali | |||
El 22 de març, el president Amadou Toumani Touré fou deposat per un colp d'estat a conseqüència de la seua gestió de la crisi, un mes abans de les eleccions presidencials.[4] Un grup de soldats amotinats, sota la bandera del Consell Nacional per a la Restauració de la Democràcia i l'Estat (CNRDR), aboliren la Constitució de Mali. L'1 d'abril, però, anunciaren que la retornarien.[5]
El grup islamista Ansar Dine s'uní a la rebel·lió, i reclamà el control d'importants zones del territori, i s'enfrontà al MNLA. Com a conseqüència de la inestabilitat pel colp d'estat, les tres principals ciutats del nord de Mali, Kidal, Gao i Timbuctu, les prengueren els rebels en tres dies consecutius.[6][7] El 5 d'abril, després de capturar la ciutat de Douentza, el MNLA afirmà que havia completat els seus objectius i feu una crida per frenar l'ofensiva. L'endemà, proclamà la independència de l'Azawad de Mali.[8]
En acabar les hostilitats amb l'exèrcit de Mali, els elements nacionalistes tuareg i islamista de la rebel·lió no reconciliaren les seues respectives visions contradictòries sobre la nova nació.[9] El 27 de juny, els islamistes del Moviment per a la Unió i la Yihad a Àfrica Occidental s'enfrontaren amb el MNLA en la batalla de Gao, feriren el secretari general del MNLA Bilal Ag Acherif i prengueren el control de la ciutat. Els xocs i tensions entre les diferents faccions persistiren.
El 17 de juliol de 2012, els rebels tuareg havien estat expulsats pel seus primers aliats, els islamistes d'Ansar ad-Din i Al-Qaeda del Magrib Islàmic. Així, el resultat inesperat de l'alçament tuareg i del col·lapse de l'estat de Mali després del colp d'estat fou la creació d'un miniestat fonamentalista islàmic al nord de l'estat.
L'11 de gener de 2013 el president de Mali demana al president francés François Hollande una intervenció militar per detenir els grups armats islamistes i els rebels tuareg, i els grups armats com Al-Qaeda del Magrib Islàmic i Ansar Dine, que controlaven tot el nord de Mali. Hollande va expressar que faria l'ofensiva amb el consentiment del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Amb això comencen els combats el 13 de gener de 2013 i a França se sumen les tropes africanes de l'ECOWAS amb suport armat dels Estats Units, Canadà i la Unió Europea.