Realisme cinematogràfic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El realisme cinematogràfic és una tendència del cinema, emmarcat en el moviment artístic del realisme caracteritzat per la representació d'una realitat lliure d'alteracions i amb un profund interès per la figura de l'home i la naturalesa d'aquest, que té els seus orígens a França a meitats del segle XIX com a reacció al romanticisme,[1] i normalment és tintat d'una forta crítica a la societat, representant problemes reals d'aquesta a través de personatges marginals o minories.