El test de Schiff, conegut també com a magenta I o violeta bàsica, és una prova analítica que s'usa com a mètode per a detectar aldehids, inventat per Hugo Schiff (1866).[1] La prova consisteix en l'aplicació del reactiu de Schiff sobre la mostra a analitzar. S'ha de fer en fred i en un medi no àcid. El reactiu elimina un doble enllaç del centre de la molècula de la fucsina bàsica (un colorant bàsic de trifenilmetà, vermell dissolt en aigua) i és originalment incolor. En contacte amb qualsevol parell de grups aldehid amb els seus corresponents radicals OH, reacciona amb ells formant un nou doble enllaç cromòfor i canvia el seu color de transparent a violeta viu. Això és degut al fet que el bisulfit de sodi, present a la mescla, hi reacciona. És àmpliament utilitzat en tincions histològiques, com la tinció de Feulgen[2] (per identificar ADN o material cromosòmic a les cèl·lules)[3] o la tinció de PAS. La seva fórmula química és C₂0-H₂0-Cl-N₃. La prova es negativa per les cetones.
És un reactiu emprat en el diagnòstic de certes patologies dermatològiques, ja que els grups d'aldehid són abundants a la pell.[4] Partint del reactiu original de Schiff s'han creat diverses variants amb l'objectiu de detectar més substàncies, modificacions que alguns autors anomenen "pseudotests de Shiff".[5] Existeixen més de 60 tipus d'aquestes modificacions, la majoria basats en afegir al clorhidrat de pararosanilina alguna font de S (IV), com el disulfit de sodi, el sulfit de sodi o el clorur de tionil.[6] Una de les variants més conegudes és la de Feulgen i Rossenbeck.[7]
A banda del seu ús en el camp de l'histopatologia, el test de Shiff o els seus derivats són utilitzats per quantificar l'acció dels llevats en els processos d'elaboració de aliments i begudes.[8] Tires de paper impregnades en el reactiu serveixen per detectar fàcilment la presència de formaldehid en el menjar i controlar la seva qualitat.[9] Durant molts anys ha estat un mètode fonamental per avaluar bromatològicament els greixos rancis.[10] El test també es emprat per detectar substàncies que contaminen els lubricants de motors.[11]
Per evitar l'aparició de precipitats a causa de variacions de la temperatura, Lillie (1951)[12] va crear la modificació que porta el seu nom en la fórmula del reactiu original.[13] Existeixen versions fluorescents del mètode, emprades principalment en citologia i que inclouen l'acriflavina en la seva composició.[14] També hi ha una forma millorada del reactiu que simplifica la preparació de la tinció de Feulgen.[15]
El glutaraldehid (un producte emprat per fixar teixits orgànics) provoca canvis artefactuals importants en les preparacions microscòpiques tenyides amb mètodes que inclouen aquest reactiu.[16] El test dona falsos positius tenyint certes selenoproteïnes, com la glicina-reductasa selenoproteïna A present al Clostridium sticklandii.[17]
El reactiu de Schiff és incolor. S'ha de conservar a 2-8 °C en un lloc fosc. Si adquireix una coloració vermellosa no pot ser utilitzat, ja que és un signe de deteriorament de les seves propietats químiques.[18]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
