Ratpenat d'aigua
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii) és un mamífer de l'ordre Chiroptera de la família dels vespertiliònids del gènere Myotis.
Myotis daubentonii  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 54 dies |
| Longevitat màxima | 28 anys |
| Pes | 2 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 0,248 m |
| Nombre de cries | 1 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 14128 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Myotis |
| Espècie | Myotis daubentonii (Kuhl, 1817) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Vespertilio daubentonii |
| Distribució | |
 | |
Present a tot Europa, a Espanya és una de les tres espècies de ratpenats classificades com «no amenaçada» però és una espècie en perill d'extinció a Alemanya i Àustria..
El ratpenat d'aigua està present a tota Europa. Únicament es troba inexistent per sobre de més o menys els 63°N i al sud dels Balcans. A Àsia s'estén per una franja septentrional fins al Pacífic. A Europa és un dels ratpenats més freqüents i abundants.
A Espanya es troba en tota la península, amb la possible excepció de les zones àrides del sud-est, on ha de ser molt estrany trobar-lo. També falta a totes les illes. Com més al sud d'Espanya ens trobem, més escàs és, probablement a causa de la disminució d'hàbitats adequats. Però els llocs on se'n veuen habitualment és a la part septentrional del país.
Aquest ratpenat només habita en zones on hi ha cursos d'aigua permanents o masses d'aigua, com llacs o estanys, que tinguin aigua durant tot l'any. És estrany trobar-lo a més de 2 km de zones amb aigua. Prefereix els rius d'aigües lentes que estan a nivell del mar encara que també és habitual trobar-lo en rius de muntanya; es reprodueix almenys fins als 1.100 m, però també s'han trobat individus no reproductors a 1.500 m. A l'hora d'alimentar-se se situa a les zones del riu on l'aigua forma una làmina i no hi ha obstacles com pedres o bé aigües més ràpides que trenquen la làmina. Prefereixen evitar els llocs oberts, urbanitzats i/o il·luminats.
Els M. daubentonii són animals que hibernen, el període d'hibernació comença vers la fi de setembre o principi d'octubre. Alguns llibres indiquen que els primers a arribar als refugis d'hibernació són els mascles, però alguns altres indiquen que són les femelles. Els refugis d'hibernació poden ser molt variats, seleccionen un lloc on la temperatura oscil·la entre els 3 °C i 8 °C. Amb freqüència es troben individus solitaris a esquerdes, però també en grans grups que pengen del sostre. També se n'han trobat a 60 cm de profunditat entre roques de coves. Ocasionalment poden hibernar amb altres espècies de ratpenats.
Aquesta espècie de rat penat no té cap depredador que els caci específicament, però si que són presa de caçadors oportunistes, entre els quals es troba el més freqüent: el gat domèstic (Felis catus).
Se'l classifica com a caçador oportunista, ja que no s'alimenta d'espècies d'insectes concretes sinó que quan en troba algun se'l menja. A Espanya no se n'han fet estudis sobre l'alimentació, però a Escòcia se n'han fet alguns que han mostrat que a part d'insectes voladors també cacen, a partir d'una tècnica anomenada «pesca», larves de mosquit, petits crustacis i fins i tot algun peix petit.
Quan cacen, volen molt a prop de l'aigua normalment a menys d'1 m d'altura i poden utilitzar dos tipus diferents de cacera: l'aèria, la qual utilitzen quan cacen insectes voladors, i la «pesca», en la qual volen arran d'aigua fins que detecten la presa (entre 1 i 2 m de distància) i comencen la fase d'aproximació en la que frenen una mica la velocitat de vol. Quan estan a menys de 20 cm de distància de la presa despleguen les cames i l'uropatagi que forma com una xarxa; si la presa està sobre de l'aigua la capturen amb l'uropatagi, i si es troba a dins introdueixen els peus uns breus instants i la posen a l'uropatagi. Una vegada atrapada la presa acosten l'uropatagi al cap i se la mengen durant el vol i immediatament retornen a la fase de recerca. La tècnica de caça aèria és similar però la fase d'aproximació és cap amunt, la frenada que fan és més pronunciada y la caça es realitza a l'uropatagi a vegades amb l'ajuda d'una ala. S'ha pogut saber que a principis d'estiu cacen més amb la tècnica aèria i posteriorment predomina la caça amb la tècnica de pesca.
La reproducció d'aquests animals es produeix dintre dels refugis d'hibernació entre els mesos d'octubre i novembre on copulen. L'ovulació i fecundació es produeixen a la primavera. Pareixen només una sola cria a l'any entre els mesos de juny i juliol. Per donar a llum a les cries les femelles es col·loquen en colònies compostes gairebé totalment per femelles. El nombre d'individus varia entre 10 i més de 100. Les colònies més petites se situen en refugis més petits com forats als arbres, fissures de roques o petites esquerdes d'edificis; les més nombroses se situen en cavitats més amplies. Les colònies més grans són fidels al lloc on estan ubicades, en canvi les més petites varien constantment. Es creu que és per culpa d'estar més exposades als predadors. En qualsevol cas sempre es troben a prop de l'aigua. Al sistema ibèric al final de juliol les femelles estan acabant de deslletar les cries que ja tenen la mida d'un adult i ja volen perfectament.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
