Ratbold I de Provença

Ratbold I o Rotboald I,^[1] mort vers el 1008, fou comte de Provença de 968 a 1008 després marquès de Provença a la mort del seu germà Guillem I de Provença de 993 a 1008. Era fill de Bosó II d'Arle, comte d'Arle i de Constància de Provença.

Ratbold I de Provença

Biografia
Naixement	c. 950
Mort	1008 (57/58 anys)
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comte de Provença Marquès de Provença
Família	Bosònides
Cònjuge	Emilde
Fills	Ratbold II de Provença, Tedberga de Gavaldà
Pares	Bosó II d'Arle   i Constança de Viena
Germans	Guillem I de Provença

Biografia

Poques coses són conegudes sobre aquest comte. Sent el comtat de Provença possessió indivisa entre els descendents de Bosó II, va regnar amb el seu germà Guillem I l'Alliberador, que es va cobrir de glòria rebutjant els sarraïns. El 970, subscriu amb el seu germà una carta de donació a favor de l'abadia de Sant Víctor, i el 990 una altra a favor de l'abadia de Cluny.

Es va casar amb una Emildis o Ermengarda (segons Jean-Pierre Papon, Ermengarda^[2] que era potser filla d'Esteve de Gavaldà, vescomte de Gavaldà, i de la seva primera esposa Anna, i amb la que va tenir dos fills:

• Ratbold II († 1010), comte de Provença
• Emilda, monja

És possible que hagués tingut una altra filla, Teutberga, que es va casar amb Ermengol I d'Urgell (975 † 1010), comte d'Urgell.

Notes i referències

1. Rotboald II si es considera el seu avi patern com Ratbold I (l'Antic), bé que aquest últim mai va ser comte de Provença
2. Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens - Histoire générale de Provence…, pàgina 493 aquí: Per la resta, que Ratbold hagi rebut la investidura del feu, no hi ha dubte; ja que immediatament després de la mort del seu germà va prendre el títol de marquès de Provença que no tenia abans, i tanmateix el de comte per la gràcia de Déu (…;.) expressions que semblen anunciar un poder sobirà, però que proven almenys, encara que siguin exagerades, que el poder de Ratbold estava sobre els altres; això es fa encara més sensible quan es veu que aquest comte va confirmar, amb la seva cunyada Ermengarda o Ermildis, el 1004, l'elecció de Joan, abat de Sant Pons de Niça. El dret de confirmar aquesta mena d'eleccions no pertanyia més que al representant del sobirà. Cal fixar-se fins i tot que en totes les donacions que va ratificar amb la seva cunyada Adelaida i el seu nebot Guillem, va signar sempre el primer.

Font

• Els comtes de Provença

Vegeu també

• Llista de comtes de Provença.