La haiweeïta, també coneguda com a ranquilita, és un mineral rar d'urani del grup dels nesosilicats, descobert l'any 1959 a Haiwee Reservoir, al Districte Coso (New Coso), muntanyes Coso (Coso Range), Comtat d'Inyo, Califòrnia, Estats Units, al que deu el seu nom.[2] Va ser descrita per Thomas Chester McBurney i Joseph Murdoch.[3]
Haiweeïta | |
---|---|
Fórmula química | Ca(UO₂)₂[Si₅O₁₂(OH)₂]·6H₂O |
Epònim | Haiwee 6-024 Dam (en) |
Localitat tipus | Coso District (New Coso District), Coso Mts (Coso Range), Inyo Co., Califòrnia, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | Minerals nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AK.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AK.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.15 |
Dana | 53.3.2.2 |
Heys | 14.16.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Monoclínic |
Hàbit cristal·lí | Massiu, agregats esferulítics radials, cristalls aciculars. |
Estructura cristal·lina | a = 15,4Å; b = 7,05Å; c = 7,1Å; β = 107,52° |
Color | Groc clar, groc verdós |
Exfoliació | Bona, en {100} |
Duresa | 3,5 (Mohs) |
Lluïssor | Perlina |
Color de la ratlla | Blanca |
Densitat | 3.49 g/cm³ |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,560 a 1,571 nβ = 1,575 a 1,580 nγ = 1,578 a 1,582 |
Birefringència | δ = 0,018 |
Pleocroisme | Groc pàl·lid a incolor |
Angle 2V | mesurat: 15°, calculat: 46° to 50° |
Dispersió òptica | r > v forta |
Fluorescència | Fluorescent; UV onda llarga i curta color verd clar |
Mineral radioactiu | |
Radioactivitat | Alta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Any d'aprovació | 1959 |
Símbol | Hwe |
Referències | [1] |
Propietats
La haiweeïta ocorre com esferulites, agregats de cristalls fibrosos radials i aciculars, cobrint la superfície d'altres minerals, com a òpal, albita o altres minerals primaris constituents de granits.
Químicament és un nesosilicat hidratat d'uranil i calci, de fórmula química Ca(UO₂)₂[Si₅O₁₂(OH)₂]·6H₂O,[2][4] i que cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva composició química és:[5]
- UO₃ = 53,03%
- SiO₂ = 33,42%
- CaO = 5,20%
- H₂O = 8,35%
El seu alt contingut en urani (més del 47%) la fa altament radioactiva. Una esfera d'1 gram de haiweeïta pura emet 85,162 Bq.[6]
Gènesi, paragènesis i ocurrència
És un mineral de gènesi secundària, que s'origina a la zona d'oxidació dels jaciments d'urani. Apareix associada a altres minerals d'urani com autunita, meta-autunita, uranofana, uranofana-β, fosfuranilita, torbernita, meta-torbernita, chernikovita i òpal uranífer.
Es troba allotjada en superfícies de fractura de granit en forma d'agregats esferulítics a Haiwee Reservoir, associada a Uranofana en riolites de l'eocè a la mina Margaritas #1 de Chihuahua, (Mèxic), i al costat de turmalina en pegmatites granítiques a Perus, São Paulo, Brasil, entre altres localitats.[7][8][9]
Galeria
- Agregat massiu de Haiweeïta.
- Haiweeïta sota llum ultraviolada.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.