Els rànids (Ranidae) són una família de granotes del subordre dels neobatracis que ocupa tota la Terra llevat d'Austràlia i de l'Antàrtida.
Ranidae | |
---|---|
Rana ridibunda | |
Període | |
Cretaci inferior – actualitat
| |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Amphibia |
Ordre | Anura |
Superfamília | Ranoidea |
Família | Ranidae Rafinesque, 1814 |
Característiques
- La cintura pectoral és firmisterna, és a dir, amb els ossos epicoracoïdals soldats i, per tant, fixa.
- Les mandíbules són dentades, la pupil·la horitzontal i l'amplexus axil·lar.
- Molt variables tant per la mida com per la forma de vida.
- Tenen les potes posteriors molt desenvolupades i proveïdes d'una gran membrana interdigital que denuncia els seus costums aquàtics.
Evolució
Els Ranidae estan relacionats amb diverses altres famílies de granotes que tenen orígens eurasiàtics i indis, incloent Rhacophoridae, Dicroglossidae, Nyctibatrachidae, Micrixalidae, i Ranixalidae. Es creu que estan més estretament relacionats amb els Nyctibatrachidae, endèmics de l'Índia, dels quals van divergir a principis de l'Eocè. Tanmateix, altres estudis recuperen una relació més estreta amb els Dicroglossidae.[1][2]
Abans es pensava que els Ranidae i els seus parents més propers eren originaris de Gondwana, havent evolucionat a l'Índia Insular durant el Cretaci. Aleshores es limitaven completament al subcontinent indi fins a finals de l'Eocè, quan l'Índia va xocar amb Àsia, permetent als rànids colonitzar Euràsia i, finalment, la resta del món.[2] Tanmateix, estudis més recents proposen que els Ranidae es van originar a Euràsia, i la seva estreta relació amb els llinatges de granotes endèmics de l'Índia es deu als llinatges que van colonitzar l'Índia des d'Euràsia durant el Paleogen.[1][3]
Gèneres
- Afrana (Dubois, 1992)
- Allopaa (Ohler & Dubois, 2006)
- Amietia (Dubois, 1987)
- Amnirana (Dubois, 1992)
- Amolops (Cope, 1865)
- Anhydrophryne (Hewitt, 1919)
- Arthroleptella (Hewitt, 1926)
- Arthroleptides (Nieden, 1911)
- Aubria (Boulenger, 1917)
- Batrachylodes (Boulenger, 1887)
- Cacosternum (Boulenger, 1887)
- Ceratobatrachus (Boulenger, 1884)
- Chaparana (Bourret, 1939)
- Chrysopaa (Ohler & Dubois, 2006)
- Clinotarsus - separat recentment del gènere Rana
- Conraua (Nieden, 1908)
- Dimorphognathus (Boulenger, 1906)
- Discodeles (Boulenger, 1918)
- Ericabatrachus (Largen, 1991)
- Euphlyctis (Fitzinger, 1843)
- Fejervarya (Bolkay, 1915)
- Glandirana - separat recentment del gènere Rana
- Hildebrandtia (Nieden, 1907)
- Hoplobatrachus (Peters, 1863)
- Huia (Yang, 1991)
- Hydrophylax - separat recentment del gènere Rana
- Indirana (Laurent, 1986)
- Ingerana (Dubois, 1987)
- Lankanectes (Dubois & Ohler, 2001)
- Lanzarana (Clarke, 1982)
- Limnonectes (Fitzinger, 1843)
- Meristogenys (Yang, 1991)
- Micrixalus (Boulenger, 1888)
- Microbatrachella (Hewitt, 1926)
- Minervarya (Dubois, Ohler & Biju, 2001)
- Nannophrys (Günther, 1869)
- Nanorana (Günther, 1896)
- Natalobatrachus (Hewitt and Methuen, 1912)
- Nothophryne (Poynton, 1963)
- Nyctibatrachus (Boulenger, 1882)
- Occidozyga (Kuhl & Hasselt, 1822)
- Paa (Dubois, 1975)
- Palmatorappia (Ahl, 1927)
- Pelophylax - separat recentment del gènere Rana
- Petropedetes (Reichenow, 1874)
- Phrynobatrachus (Günther, 1862)
- Phrynodon (Parker, 1935)
- Platymantis (Günther, 1858)
- Pseudoamolops (Jiang, Fei, Ye, Zeng, Zhen, Xie & Chen, 1997)
- Poyntonia (Channing and Boycott, 1989)
- Pterorana (Kiyasetuo & Khare, 1986)
- Ptychadena (Boulenger, 1917)
- Pyxicephalus (Tschudi, 1838)
- Rana (Linnaeus, 1758)
- Sphaerotheca (Günther, 1859)
- Staurois (Cope, 1865)
- Strongylopus (Tschudi, 1838)
- Sylvirana - separat recentment del gènere Rana
- Tomopterna (Duméril & Bibron, 1841)
- Wurana (Li, Lu & Lu 2006)
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.