Química nuclear
part de la química que estudia els materials radioactius / From Wikipedia, the free encyclopedia
La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Els químics nuclears duen a terme: (a) estudis de les propietats químiques i físiques dels elements químics més pesants on la detecció de la desintegració radioactiva és una part essencial del treball; (b) estudis de propietats del nucli atòmic com l'estructura, reaccions, i la desintegració radioactiva per part de científics formats com a químics; (c) estudis de fenòmens macroscòpics (com ara la geocronologia o l'astrofísica) on els processos nuclears estan íntimament implicats; i (d) l'aplicació de tècniques de mesura basades en fenòmens nuclears (com l'anàlisi d'activació o traçadors radioactius) per estudiar problemes científics en diversos camps.[1] La part de la química nuclear que treballa en l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, l'ús de materials radioactius en problemes químics s'anomena radioquímica.[2][3]
La química nuclear està vinculada a totes les branques de la química i la recerca dels químics nuclears abasten sovint diverses àrees tradicionals de la química com ara orgànica, analítica, inorgànica i química física. Per exemple, els químics nuclears participen sovint amb la síntesi i preparació de molècules radiomarcades per al seu ús en recerca o medicina. Les tècniques d'anàlisi nuclear són una part important de l'arsenal del químic analític modern. L'estudi dels actinoides i transactinoides ha implicat els esforços conjunts de químics nuclears i inorgànics per ampliar el coneixement de la taula periòdica.[1]
Les recerques en física nuclear i en química nuclear se superposen en gran manera i, en reconeixement d'aquesta superposició, se'ls fa referència col·lectivament amb l'expressió «ciència nuclear». Tanmateix, hi ha distincions fonamentals i rellevants entre aquestes dues disciplines. A més dels lligams estrets amb la química tradicional citats anteriorment, els químics nuclears tendeixen a estudiar els problemes nuclears de diferents maneres que els físics nuclears. Gran part de la física nuclear se centra en estudis detallats de les interaccions fonamentals que operen entre les partícules subatòmiques i les simetries bàsiques que regeixen el seu comportament. Els químics nuclears, per contra, s'han centrat en estudis de fenòmens més complexos on el «comportament estadístic» és important. Els químics nuclears tenen més probabilitats d'estar implicats en aplicacions dels fenòmens nuclears que els físics nuclears, tot i que hi ha clarament un encavalcament considerable en les seves tasques. Alguns problemes, com l'estudi del cicle del combustible nuclear als reactors nuclears o la migració de núclids al medi, són tan intrínsecament químics que impliquen gairebé exclusivament els químics.[1]