Química farmacèutica
branca científica de la química / From Wikipedia, the free encyclopedia
La química farmacèutica o química mèdica és una disciplina científica interdisciplinària que implica la química, la farmacologia, la biologia, la química computacional, etc. El principal objectiu és el disseny, síntesi i desenvolupament de fàrmacs. La Química Farmacèutica, també anomenada en altres àmbits (sobretot, en l'anglesa) Química Mèdica Medicinal Chemistry, o bé Química Terapèutica, tracta la identificació, la síntesi i el desenvolupament de noves identitats químiques utilitzades per a l'ús terapèutic. Això, també inclou l'estudi dels fàrmacs ja existents, les seues propietats biològiques i les seues relacions estructura-activitat qualitatives (SAR) i relacions estructura-activitat quantitatives (QSAR).[1][2] La química medicinal és una ciència altament interdisciplinària que combina la química orgànica amb la bioquímica, química computacional, farmacologia, biologia molecular, estadística i química física.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els compostos utilitzats com a medicaments solen ser compostos orgànics, que sovint es divideixen en classes àmplies de molècules orgàniques petites (per exemple, atorvastatina, fluticasona, clopidogrel) i "biològics" (infliximab, eritropoietina, insulina glargina), aquests últims són més sovint preparats medicinals de proteïnes (naturals) i anticossos recombinant, hormones etc.). Els medicaments també poden ser compostos inorgànics i organometàl·lics, comunament coneguts com a metalmedicaments (per exemple, agents basats en platí, liti i gal·li com ara com cisplatí, carbonat de liti i nitrat de gal·li, respectivament). La disciplina de Química Inorgànica Medicinal investiga el paper dels metalls en medicina (metaloterapèutica), que implica l'estudi i el tractament de malalties i condicions de salut associades als metalls inorgànics en sistemes biològics. Hi ha diversos productes metaloterapèutics aprovats per al tractament del càncer (per exemple, contenen Pt, Ru, Gd, Ti, Ge, V i Ga), antimicrobians (per exemple, Ag, Cu i Ru), diabetis (per exemple, V i Cr) , antibiòtic d'ampli espectre (p. ex., Bi), trastorn bipolar (p. ex., Li).[3][4] Altres àrees d'estudi inclouen: metalòmica, genòmica, proteòmica, agents de diagnòstic (p. ex., ressonància magnètica: Gd, Mn; raigs X: Ba, I) i radiofarmacèutics (p. ex., 99mTc per al diagnòstic, 186Re per terapèutica).
En particular, la química medicinal en la seva pràctica més comuna, centrada en petites molècules orgàniques, engloba la química orgànica sintètica i aspectes dels productes naturals i la química computacional en estreta combinació amb la biologia química, enzimologia i biologia estructural, conjuntament amb l'objectiu de descobrir i desenvolupar nous agents terapèutics. Pràcticament parlant, implica aspectes químics de la identificació, i després una alteració sintètica sistemàtica i exhaustiva de nous entitats químiques per fer-les aptes per a un ús terapèutic. Inclou aspectes sintètics i computacionals de l'estudi de fàrmacs i agents existents en desenvolupament en relació amb les seves bioactivitats (activitats i propietats biològiques), és a dir, la comprensió de les seves relacions estructura-activitat (SAR). La química farmacèutica se centra en els aspectes de qualitat dels medicaments i té com a objectiu garantir l'aptitud per al propòsit dels medicaments.[5]
A la interfície biològica, la química medicinal es combina per formar un conjunt de ciències altament interdisciplinàries, posant el seu èmfasi orgànic, física i computacional juntament amb àrees biològiques com la bioquímica , biologia molecular, farmacognòsia i farmacologia, toxicologia i medicina veterinària i humana; aquests, amb gestió de projectes, estadístiques i pràctiques empresarials farmacèutiques, supervisen sistemàticament l'alteració d'agents químics identificats de manera que després de la formulació farmacèutica siguin segurs i eficaços i, per tant, aptes per al seu ús en tractament de malaltia.