Q'anjob'al
From Wikipedia, the free encyclopedia
El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal)[4] és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 139.830 (2002)[1] Mèxic 8.529 (2010)[2] |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Huehuetenango, Chiapas |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües q’anjob’al | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | kjb |
| ISO 639-3 | kjb |
| Glottolog | qanj1241 |
| Ethnologue | kjb |
| UNESCO | 1826 |
| IETF | kjb |
| Endangered languages | 652 |
La comunitat lingüística q'anjob'al tenia uns 77.800 parlants segons estimacions de SIL el 1998, concentrats en tres municipis del departament de Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob), San Juan Ixcoy (Yich K’ox), San Pedro Soloma (Tz’uluma’) i Santa Cruz Barillas (Yal Motx).[5][6]
El q'anjob'al forma part de la branca q'anjob'al de les llengües maies. La família de llengües maies inclou 31 idiomes, dels quals 2 són extints. La branca q'anjob'al inclou també els idiomes chuj, akatek, jakaltek i tojolabal. Els idiomes q'anjob'alan són considerats com els més conservadors de les llengües maies, encara que tenen també innovacions interessants.[7]
El q'anjob'al consta de 26 sons consonàntics i 5 sons vocàlics. Les lletres de l'alfabet són les següents:
a, b', ch, ch', d, e, h, i, j, k, k', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', u, w, x, xh, y' (glotal).
La ' en ch', k', q', t', tx', i tz' representa una ejectiva o egressiva glotal, és a dir, la consonant s'acompanya d'una glopada d'aire de la glotis. La lletra r en q'anjob'al té una distribució limitada. S'utilitza sobretot en els préstecs, principalment en paraules prestades de l'espanyol com roxax, 'rosa', de l'espanyol rosa. També s'utilitza en paraules afectives i posicionals com k'arari 'soroll d'un motor vell o similar', jeran 'estar en una posició/forma trencada'. Les lletres tx i x representen consonants retroflexes pronunciades amb la llengua tancada enrere de la boca. Es creu que aquesta retroflexió en q'anjob'al és una influència del mam.[8]
| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflexa | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plana | implosiva | plana | ejectiva | plain | ejectiva | plana | ejectiva | plana | ejectiva | plana | implosiva | ||
| Nasal | m /m/ | n /n/ | n /ŋ/ | ||||||||||
| Oclusiva | p /pʰ/ | b' /ɓ/ | t /tʰ/ | t' /tʼ/ | k /kʰ/ | k' /kʼ/ | q /qʰ/ | q' /ʠ/ | ' /ʔ/ | ||||
| Africada | tz /tsʰ/ | tz' /tsʼ/ | ch /tʃʰ/ | ch' /tʃʼ/ | tx /tʂʰ/ | tx' /tʂʼ/ | |||||||
| Fricativa | s /sʰ/ | xh /ʃʰ/ | x /ʂ/ | j /χ/ | |||||||||
| Aproximant | w /v/ | l /l/ | y /j/ | w /w/ | |||||||||
| Bategant | r /ɾ/ | ||||||||||||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
