La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu)[1] o la palput[2] (o popularment també apalput, apaput, polput, porput[3] en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes,[4][5] present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans.[6][7]
Upupa epops  | |
|---|---|
 Imatge del llibre de 1905 «Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas» | |
| Enregistrament | |
Reclam | |
| Dades | |
| Envergadura | 44 cm |
| Nombre de cries | 5,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22682655 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Bucerotiformes |
| Família | Upupidae |
| Gènere | Upupa |
| Espècie | Upupa epops Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Upupa |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades. | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
Fa de 25 a 29 cm de llargària.[7] D'aspecte inconfusible,[7] és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d'aterrar, l'obre i la torna a tancar de seguida.[8] La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat.
Ecologia
Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.[9] Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[8] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor.[8]
El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.[8] Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor, emigra cap al nord i centre d'Àfrica, i retorna al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent.[7] Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà.[7] També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.[10]
Subespècies
| Subespècie | Distribució geogràfica | Observacions |
|---|---|---|
| Upupa epops africana (Bechstein, 1811) | Des de la República Democràtica del Congo fins a Kenya i Sud-àfrica.[11] | Estatus de subespècie discutit |
| Upupa epops ceylonensis (Reichenbach, 1853)[12][13] | Pakistan, l'Índia i Sri Lanka.[11] | |
| Upupa epops epops (Linnaeus, 1758).[14][15][16] | Nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les Illes Canàries) i des d'Europa fins a riu Ienissei, la Xina (Sinkiang) i el nord-oest de l'Índia.[11] És la subespècie que es troba als Països Catalans.[9] | |
| Upupa epops longirostris (Jerdon, 1862)[17][18] | Des d'Assam i Bangladesh fins al sud de la Xina, el nord de la península de Malaca i Indoxina.[11] | |
| Upupa epops major (A.E. Brehm, 1855).[19][20] | Egipte, el nord del Sudan i l'est del Txad.[11] | |
| Upupa epops marginata (Cabanis & Heine, 1859) | És un endemisme de Madagascar.[21][11] | Estatus de subespècie discutit |
| Upupa epops saturata (Lönnberg, 1909).[22] | Des de l'est del riu Ienissei fins al Japó, la Xina central i el Tibet.[11] | |
| Upupa epops senegalensis (Swainson, 1837).[23][24] | Sud d'Algèria i des del Senegal fins a Etiòpia i Somàlia.[11] | |
| Upupa epops waibeli (Reichenow, 1913).[25][26] | Des del Camerun i el nord de la República Democràtica del Congo fins a Uganda i Kenya.[11][27][28][29][30] |
Galeria
Puput a sobre d´un arbre
Puput cercant menjar
Exemplar de l'Índia
Mirant
Menjant
A sobre d'un humà
_at_Hodal_I_IMG_9225.jpg)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
