Punt isoelèctric
From Wikipedia, the free encyclopedia
El punt isoelèctric (pI) és el pH en el qual una molècula té càrrega elèctrica neutra. És una característica molt important per separar una biomolècula (com aminoàcids, pèptids i àcid nucleic) en una dissolució aquosa fent que passi de manera diferenciada a un líquid orgànic, només en aquell pH en concret en què es pot dissoldre. Aquest procés bioquímic s'anomena extracció líquid-líquid.