Pseudociència
afirmació que es presenta erròniament com a científica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i del llatí ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el significat de pretesament científic, i la pseudociència seria la suma de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic.[2]
Els qui utilitzen aquest terme -especialment els adherents a l'escepticisme científic- parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: aquells científics -obtinguts segons el mètode científic-, aquells empírics -deguts a l'experiència- i aquells tradicionals -allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així-. La ciència es basa en les proves -els indicis no són proves definitives-, els experiments, l'observació, la cerca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en el fet que un experiment o una observació pot ser repetit per qualsevol científic arreu del món, i segons el mètode científic que s'apliqui, s'obtindrà sempre el mateix resultat. D'aquesta manera, es poden acceptar o rebutjar els teoremes o proposicions d'una teoria. Quan noves observacions o experiments donen resultats que s'adeqüen més a la teoria, s'han de canviar els teoremes o fer-ne de nous, ampliant la teoria.[3]
Així, sovint, es taxen d'aquesta denominació disciplines i fenòmens com: l'alquímia, l'astrologia, el biomagnetisme (que en un context d'ús curatiu poc científic fou antigament anomenat magnetisme animal,[4] i cal diferenciar dit terme de les tècniques diagnòstiques actuals que fan servir els camps magnètics generats pel cos, com ara la magnetoencefalografia,[5] la magnetocardiografia fetal[6] o la magnetomiografia uterina),[7] la grafologia, l'homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la quiromància, la radioestèsia, la telepatia, la telecinesi, la ufologia, etc.
No és fàcil distingir entre ciència i pseudociència. Alguns mètodes utilitzats en certes branques considerades com a científiques no estan d'acord del tot amb els principis del mètode, per exemple: les mostres per quotes a la sociologia no respecten, almenys per complet, el principis d'aleatorietat, car l'elecció d'un element de la quota exclou automàticament, o inclou necessàriament, altres elements de l'univers dins la mostra. Igualment, les ciències de l'educació en conjunt han estat tractades de pseudociència, considerant que no hi cap metodologia prou vàlida científicament per a treure conclusions en aquest domini. D'altres, com per exemple el filòsof austríac Karl Popper, han considerat com a pseudociències el darwinisme, l'historicisme, la psicoanàlisi i el marxisme. Un nombre creixent d'especialistes considera les teories conspiratives una forma de pseudociència social, puix que la gran majoria són versions simplificades i maniquees de la realitat basades en relacions causals no provades.[8]