praenomen romà From Wikipedia, the free encyclopedia
Pròcul (llatí: Proculus)[1] fou un prenom masculí romà utilitzat sobretot en les etapes més antigues de la República Romana, i més tard esdevingut cognomen. El femení és Pròcula i no tenia una forma abreujada regular.[2][3]
Tipus | praenomen |
---|---|
Llengua | llatí |
Nom en la llengua original | Proculus |
Pàgines que comencen per «Pròcul» Persones amb aquest nom (Wikidata) |
No sembla que fos mai un prenom gaire comú, si més no en els períodes documentats historiogràficament i epigràficament (a partir de la República el segle v aC). Hom el troba, per bé que testimonialment, a les gentes Betúcia, Gegània, Júlia, Sertòria i Virgínia, principalment en el període més reculat de la República, car el segle i aC ja es considerava un prenom extint i marcadament arcaic.[2][4] En canvi, abans de caure en desús va tenir temps de donar nom a dues gentes, la Proculeia i la Procil·la, i també a un cognomen, Pròcul;[5] aquest darrer fou força més fructífer, i més tard prengué la forma Procle, també força estès.
Els gramàtics antics relacionaven el nom amb procul 'lluny' 'a distància'[6] i es referiria a una persona nascuda quan el pare era absent (a diferència de Pòstum, nascut quan el pare era mort) o també a una persona nascuda de pares d'avançada edat.[3][2] En canvi, també sembla possible que sigui un diminutiu de procus.[3][7]
Entre els personatges que portaren aquest nom hi ha els cònsols Pròcul Virgini Tricost Rútil (486 aC) i Pròcul Gegani Macerí (440 aC).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.