espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
L'albercoquer (Prunus armeniaca),[1] és una espècie d'arbre del gènere Prunus dins la família de les rosàcies[2] que es conrea pel seu fruit.
Prunus armeniaca | |
---|---|
Albercocs | |
Dades | |
Font de | albercoc, Armeniacae Semen, llavor d'albercoc, suc d'albercoc, Oli d'albercoc, fusta d'albercoquer i albercoquer |
Planta | |
Tipus de fruit | drupa |
Estat de conservació | |
Dades insuficients | |
UICN | 50134200 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Tribu | Amygdaleae |
Gènere | Prunus |
Espècie | Prunus armeniaca L., 1753 |
Addicionalment pot rebre el nom d'albergener. També s'han recollit les variants lingüístiques abercoquer, abracoquer, abrecoqué, abrecoquer, abrecroc, abrecroquer, abricoquer, albarcoquer, albecroquer, albergèner, albircoquer, albracoquer, albrocoquer, ambercoquer, arbrebarracoquí, aubercoquer, aubracoquer, barracoc, benacroquer, bercoc, bercoqué, bercoquer, bericoquer, obercoquer i prisco.[1]
El fruit s'anomena albercoc , però també s'han recollit les variants lingüístiques abercoc , abrebaracoc , abricoc , abricocs , abricot , alalbricoc , albaricoc , albecroc , albericoc , albircoc , ambercoc , amercoc , aubercoc , aubericoc , aurecoc , baracoc , barracoc , benacroc , berecroc , bericoc , bricoc , bricot , brioc , mercoc , obrecoc i ubercoc .[1]
Sembla que és originari de l'Àsia central, probablement del nord de les muntanyes del Tien Shan, al nord de la Xina. En l'actualitat es troben boscos naturals d'albercoquers des de Corea del Nord fins a Mongòlia, nord de la Xina i Manxúria, entre els 1200 m i 2200 m d'altitud (Bailey i Hough 1975). Vavílov[3] va proposar tres centres d'origen per a aquesta espècie: els centres primaris de la Xina i l'Àsia central i el centre secundari de diversificació del Llevant (a l'oest de la mar Càspia, incloent el Caucas i Geòrgia, l'Azerbaidjan i Armènia (d'on prové l'epítet específic armeniaca i on és l'arbre nacional),[4] Turquia i el nord de l'Iran.[5]
El nom d'albercoc prové de l'àrab, que al seu torn el creà a partir del mot llatí praecox ('precoç') que fa referència a la seva precocitat de maduració comparat amb el préssec.[6] A la Xina l'albercoc està molt lligat a la medicina tradicional, en què molts medicaments en fan servir com a component bàsic.[7]
Hi ha varietats d'albercoc amb pinyols amargants i tòxics que contenen àcid cianhídric, com els dels préssecs, i n'hi ha que els fan dolços i comestibles, com solen ser-ne les de les varietats originades a l'Àsia central i la conca del Mediterrani. De fet, hi ha zones de l'Àsia central on la producció d'albercocs per a consumir-ne la llavor és superior a la de fruit (Bailey i Hough 1975).[5]
Tot i que hi ha moltes varietats d'albercoquer, les més conreades són les següents: canino, búlida i galta roja a Múrcia i al País Valencià i moniquí a l'Aragó. És típic el conreu de l'albercoquer al Rosselló, de varietats autòctones com el roig de Rosselló i d'altres varietats com l'orangered, la bergarouge i l'early blush.
Fra Miquel Agustí, l'any 1617, en el seu Llibre dels secrets d'agricultura casa rústica i pastoril, anomena a aquest fruiter albricoquer i l'agrupa amb els presseguers, ja que diu “tots són d'una qualitat”.[14] D'acord amb els seus consells pre-científics, per tal d'obtenir fruits de qualitat se'ls ha de regar amb llet de cabra quan floreixen. També aconsella, encertadament, que s'empeltin sobre ells mateixos o, per a fer-los durar, sobre ametller amargant i “pruner Damasceno” i no d'altra manera sinó d'escudet o de canonet. Ja parla de les orellanes ("orellanas") que se n'obtenen.[15]
L'any 2020 se'n cultivaven unes 560.000 hectàrees a tot el món, que produïen unes 3.700.000 tones de fruita: El primer productor mundial és Turquia, amb més del 22% de la producció total seguit de l'Uzbekistan amb més del 14% i l'Iran amb gairebé el 9%, entre tots tres més del 45% de la producció.[16]
Estat | Producció (t) | Superfície (ha) |
---|---|---|
Turquia | 833.398 | 132.748 |
Uzbekistan | 529.109 | 4.4262 |
Iran | 334.408 | 5.8515 |
Algèria | 187.273 | 29.719 |
Itàlia | 173.380 | 17.810 |
Afganistan | 131.788 | 17.481 |
Espanya | 128.700 | 19.780 |
Grècia | 125.640 | 12.240 |
Pakistan | 97.045 | 17.062 |
Marroc | 93.008 | 10.594 |
França | 85.830 | 12.190 |
Egipte | 84.135 | 5.085 |
Rússia | 72.800 | 11.923 |
Xina | 71.728 | 21.057 |
Japó | 71.100 | 14.100 |
El principal productor d'albercocs de l'Estat espanyol és la Regió de Múrcia, on n'hi havia 10.479 ha declarades l'any 2007, i la segueix el País Valencià amb 3.986 ha (a la província de València, 3.986 ha; a la d'Alacant, 250 ha i a la de Castelló, 59 ha). A les illes Balears n'hi ha 566 ha, la majoria de varietats locals destinades a fer-ne orellanes, i a Catalunya, 480 ha (268 ha a la província de Tarragona, 169 ha a la de Lleida, 26 ha a la de Barcelona i 17 ha a la de Girona).[17]
A l'Estat francès les 16.900 tones[18] d'albercocs produïdes pel departament dels Pirineus Orientals, que inclou la Catalunya del nord, representen 27% de la producció de França l'any 2010.[19]
Els fongs que afecten l'albercoquer són principalment el corineu, la moniliosi, l'oïdi (Podosphaera oxyacanthae), el mal del plom (Stereum purpureum), el fusicoccum i el marciment de les arrels que causa l'Armillaria mellea i la Rosellinia necatrix. Pel que fa als insectes, els més importants són la mosca mediterrània (Ceratitis capitata), la cydia oriental (Cydia molesta), l'Anarsia (Anarsia liniatella), el corc vermell del tronc (Cossus cossus), el corc de l'ametller (Scolytus amygdali), la cotxinilla blanca (Diaspis pentagona) i altres espècies de la família Diaspididae) i l'aspidiotus (Quadraspidiotus perniciosus). Dels bacteris cal esmentar el tumor bacterià Agrobacterium tumefaciens, el Pseudomonas syringae i el patovar i el xancre bacterià de les dupràcies (Xantomonas campestris). Dels virus, el virus de la sharka causa danys considerables.[20]
De l'albercoc se'n consumeix el fruit com a aliment, els pinyols per a obtenir-ne l'oli d'albercoc que té diversos usos, generalment cosmètics. Els pinyols molts es fan servir per a netejar motors d'avions de reacció.[5]
La destinació de les 95.221 tones d'albercocs produïdes a l'Estat espanyol[21] l'any 2009 va ser la següent:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.