![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Itch.jpg/640px-Itch.jpg&w=640&q=50)
Pruïja
formigueig peculiar o irritació incòmoda de la pell / From Wikipedia, the free encyclopedia
La pruïja o el prurit, comunament anomenada picor, rabior o gratera (a partir del mot llatí "prurico", amb el mateix significat), és una sensació cutània de formigueig subjectiu, freqüent i peculiar: una “irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de gratar-ne la part en qüestió” (Darier).[1] Pot ocórrer a qualsevol part del cos, de manera concreta o generalitzada, en diferents intensitats, a qualsevol hora del dia i a qualsevol edat (tot i que és més probable en persones grans, perquè tendeixen a tenir la pell més seca, la qual cosa agreuja aquest malestar).[2] No s'ha de confondre amb els prurígens, que presenten lesions a la pell a més de la pruïja.[3]
![]() | |
Tipus | símptoma, trastorn somatosensorial i símptoma de la pell i del teixit tegumentari ![]() |
---|---|
Especialitat | dermatologia ![]() |
Patogènesi | |
Causat per | sarna ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | EC90 ![]() |
CIM-10 | L29 |
CIM-9 | 698 |
CIAP | S02 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 25363 ![]() |
MedlinePlus | 003217 ![]() |
eMedicine | 1098029 ![]() |
Patient UK | itching-pro ![]() |
MeSH | D011537 ![]() |
UMLS CUI | C0033774 ![]() |
Pot ser considerada una forma lleu de dolor, perquè la informació d’ambdues experiències sensorials és transmesa pel mateix feix de nervis i tracte espinotalàmic. A més, en les ferides cicatritzades, el dolor es transforma en pruïja al llarg d'un procés progressiu paral·lel amb la millora, a causa de l'abundància de mastòcits en les ferides.[2]
La pruïja no és una malaltia, sinó un símptoma; per la qual cosa requereix un diagnòstic etiològic per a detectar l'enfocament terapèutic adient.[4][5] Pot tractar-se d'una manifestació isolada (irritació, al·lèrgia o per una causa psicògena) o es pot acompanyar de malalties i d'altres processos cutanis. No sempre es pot saber quina causa l'indueix,[1][3] però sol dependre dels estímuls desencadenants, de l'estat de les terminacions i de les vies nervioses on es capten aquests estímuls, i de la capacitat de percepció dels centres talamocorticals corresponents.[6]