Províncies de l'Índia Britànica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Províncies de l'Índia, anteriorment Presidències de l'Índia Britànica, i encara abans Ciutats de Presidència, i col·lectivament Índia britànica, foren les unitats administratives dels territoris de l'Índia sota el lloguer o la sobirania de la Companyia Britànica de les Índies Orientals o de la Corona Britànica entre 1612 i 1947 durant 335 anys.
La història de l'Índia britànica es pot dividir en tres períodes:
- Des de principis del segle XVII a mitjans del segle XVIII, la Companyia Britànica de les Índies Orientals comerciava amb l'Índia amb la tolerància dels poders natius. Els seus rivals eren les societats mercantils de comerciants d'Holanda i França.
- Durant els següents cent anys, la Companyia adquirí supremacia, però cada vegada més compartia la seva sobirania amb la Corona, i gradualment anava perdent els seus privilegis mercantils.
- Després de la rebel·lió de 1857, els poders restants de la Companyia es transferiren a la Corona, la qual cosa inicia el període conegut com a Raj Britànic (1858-1947). El terme "Índia britànica" també s'ha utilitzat secundàriament com una forma abreujada per referir-se a la nació britànica a l'Índia."[1]