antiga província d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
La província de Xàtiva va ser una província espanyola creada el 27 de gener del 1822, durant el Trienni liberal.
| Tipus | província històrica d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capitania general | Capitania General de València | ||||
| Capital | Xàtiva | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 27 gener 1822 | ||||
| Dissolució | 23 octubre 1823 | ||||
| Següent | Província de València i província d'Alacant | ||||
La seua població era de 164.795 habitants, que representava l'1,41% de la població total espanyola de l'època. La seua capital era Xàtiva. Amb la restauració de l'absolutisme, es va revocar esta divisió territorial l'1 d'octubre de 1823.
La Reforma de Javier de Burgos en 1833 va recuperar la divisió anterior, de 1822, excepte les províncies de Xàtiva, el Bierzo i Calataiud. En eixa divisió, el territori de Xàtiva va quedar dividit entre les províncies de València i Alacant, quedant per a la primera l'antiga capital, Cofrents i la zona de la riba del Xúquer, i per a Alacant ciutats com Gandia, Dénia, Ontinyent i Albaida. Amb els canvis en els límits de 1836 Alacant va perdre el nord del seu territori a favor de València, per la qual cosa l'antiga província de Xàtiva forma part hui dia de la de València a excepció de Dénia, que pertany a la d'Alacant.
Durant el Regne de València, el territori es dividia en dues Governacions: la Governació de València i la Governació d'Oriola. Alhora, la Governació de València se subdividia en la Lloctinència de Castelló i Lloctinència de Xàtiva, tot i que esta última va tindre diversos períodes on va ser independent de la de València.[1] Abastava els territoris al sud del riu Xúquer fins a la línia Biar-Busot, límit meridional del Regne de València segons el tractat d'Almizra.
En aquells segles, la ciutat de Xàtiva era la segona ciutat en importància del Regne juntament amb Oriola. No obstant això, amb la Guerra de Successió, i amb motiu de la forta oposició feta a les tropes borbòniques, la ciutat va ser cremada, els seus habitants deportats, els seus privilegis abolits, els seus arxius eliminats i el seu nom canviat pel de San Felipe. Mentre que en la divisió borbònica de (1707-1812) la governació de Xàtiva quedaria dividida en 5 noves governacions més menudes, constituint les governacions borbòniques de Xàtiva, Montesa, Alcoi, Xixona i Dénia.
Cent anys després del setge a la Guerra de Successió, i gràcies a la intervenció del xativí Joaquim Llorenç Villanueva, diputat per València a les Corts de Cadis, va aconseguir reposar el nom de Xàtiva a la ciutat. Encara que va ser uns pocs anys més tard, en el Trienni Liberal, quan Villanueva va dotar de capitalitat provincial a la ciutat en la nova organització territorial de l'estat.
Així, segons decret de les Corts, la Província de Xàtiva va quedar delimitada per:
Limitava al nord amb la província de València, a l'oest amb la de Chinchilla (futura província d'Albacete), i al sud amb la d'Alacant. Tot i que els límits aproximats van ser descrits per les Corts, corresponia a les províncies acordar els límits exactes entre si. Així doncs, es nomenaven comissionats que havien de definir eixos límits juntament amb els corresponents de les províncies veïnes. Les propostes que els comissionats de Xàtiva van traslladar als de les seues respectives províncies van ser:
A més, municipis de la regió muntanyenca d'Alcoi (com el cas de Muro) van demanar la seua incorporació a la recentment creada província xativina.
Comptava amb una extensió aproximada de 4.000 km²; 4.600 km² si s'incloïen les seues pretensions territorials.
Alguns dels problemes als quals va haver de fer front la Diputació de Xàtiva i que, de fet, podrien haver motivat la no-inclusió en la proposta posterior de Javier de Burgos (la definitiva, amb algunes modificacions), van ser:
Siga com siga, l'exclusió de la província de Xàtiva marcarà l'esdevenir de la ciutat, sense tornar a ser capaç de recuperar la importància que històricament ha tingut en el Regne de València.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
