Província de Badakhxan
From Wikipedia, the free encyclopedia
La província de Badakhxan (persa: بدخشان, Badakhŝān) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià. En forma part l'anomenat Corredor de Wakhan. La superfície és de 4.059 km² en gran part ocupat per les muntanyes del Pamir i la població estimada el 2006 era de 825.000 habitants. El seu nom deriva de badaxš (un títol d'un oficial sassànida), on el sufix "an" vol dir "regió" (sotmesa a un badaxs)[1]
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Afganistan  | ||||
| Capital | Fayzabad | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.054.087 (2021) (23,92 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | darí uzbek paixtu llengües pamir | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 44.059 km² | ||||
| Altitud | 3.669 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | AF-BDS | ||||
Vegeu Badakhxan
La província de Badakhxan i la província del Panjshir foren les dos úniques províncies que no van estar mai sota control talibà. Durant la guerra un emirat islàmic fou establert a Badakhshan per Mawlawi Shariqi, paral·lel l'Estat Revolucionari Islàmic de l'Afganistan establert a Nuristan. Burhanuddin Rabbani, natural del país i el coronel Ahmad Shah Massud foren els caps de l'anomenada Aliança del Nord, oficialment Front Unit Islàmic per la Salvació de l'Afganistan i Badakhshan fou la seva base d'operacions. Finalment va passar sota ocupació americana.
Encara que té moltes mines, la manca de comunicació les fa poc valuoses, i no té autèntics recursos econòmics; el cultiu de l'opi és gairebé l'única manera de guanyar-se la vida. S'explota el Lapislàtzuli des de fa centúries a Sar-e-Sang, que era el lloc principal d'aquest producte en temps antics. Modernament s'hi han trobat rubis i maragdes.[2] L'explotació d'aquest mineral podria ser la clau per a la prosperitat d'aquesta regió.[2]
Fayzabad és la capital de Badakhshan, a la riba del riu Kokcha, amb una població de 50.000 habitants. Durant el període comunista fou centre de la resistència fins que l'exèrcit afganès la va ocupar el 1980 i els soviètics hi van establir una base.
La població s'estimava el 2006 en uns 823.000 habitants la major part de llengua i ètnia tadjik, però també amb parlants de pamiri, shughni, munji, ishkashimi, wakhi, i petites minories kirguizes, uzbekes i paixtus. Són musulmans sunnites excepte els pamiris que són ismaïlites.
La població estimada anteriorment era:[3]
- 2006: 823.000 (World Gazetteer)
- 2004: 725.700 (Central Statistics Office)
- 2000: 923.144 (Oak Ridge National Laboratory)
- 1998: 924.747 (Oak Ridge National Laboratory)
- 1997: 663.700 (Central Statistics Office)
- 1991: 615.156 (ProMIS UNIDATA)
- 1990: 554.374 (USAID)
- 1979: 497.798 (Central Statistics Office)
 |
| Districte | Mapa # | Capital | Població[4] | Àrea | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| Arghanj Khwa | 6 | 12,000 | Creat el 2005 segregat del districte de Fayzabad | ||
| Argo | 6 | 45,000 | Creat el 2005 segregat del districte de Fayzabad | ||
| Baharak | 7 | Baharak | 14,000 | Sub-dividit el 2005 | |
| Darayim | 6 | 65,000 | Creat el 2005 segregat del districte de Fayzabad | ||
| Darwaz | 1 | 21,000 | Sub-dividit el 2005 | ||
| Darwazi ¡ | 1 | 11,000 | Creat el 2005 segregat de Darwaz | ||
| Fayzabad | 6 | Fayzabad | 46,000 | Sub-dividit el 2005 | |
| Ishkashim | 8 | Ishkashim | 11,000 | ||
| Jurm | 10 | 3,000 | Sub-dividit el 2005 | ||
| Khaix | 10 | 48,000 | Creat el 2005 segregat de Jurm | ||
| Khwahan | 2 | Khwahan | 14,000 | Sub-dividit el 2005 | |
| Kishim | 9 | 63,000 | Sub-dividit el 2005 | ||
| Kohistan | 7 | 12,000 | Creat el 2005 segregat de Baharak | ||
| Kuf Ab | 2 | 16,000 | Creat el 2005 segregat de Khwahan | ||
| Kuran Wa Munjan | 11 | Kuran wa Munjan | 8,000 | ||
| Ragh | 4 | Ragh | 37,000 | Sub-dividit el 2005 | |
| Shahri Buzurg | 5 | Shahri Buzurg | 42,000 | ||
| Shighnan | 3 | 24,000 | |||
| Shiki | 6 | 26,000 | Creat el 2005 segregat de Fayzabad | ||
| Shuhada | 7 | 31,000 | Creat el 2005 segregat de Baharak | ||
| Tagab | 6 | 22,000 | Creat el 2005 segregat de Fayzabad | ||
| Tishkan | 9 | 23,000 | Creat el 2005 segregat de Kishim | ||
| Wakhan | 13 | 13,000 | |||
| Wurduj | 7 | 17,000 | Creat el 2005 segregat de Bharak | ||
| Yaftali Sufla | 6 | 39,000 | Creat el 2005 segregat de Fayzabad | ||
| Yamgan | 7 | 20,000 | Creat el 2005 segregat de Baharak | ||
| Yawan | 4 | 27,000 | Creat el 2005 segregat de Ragh | ||
| Zebak | 12 | Zebak | 7,000 |
- Burhanuddin Rabbani - líder del Jamiat-e Islami i president de l'Afganistan
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
