![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Leishmania_tropica_7.jpg/640px-Leishmania_tropica_7.jpg&w=640&q=50)
Protozous
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.[1] Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes i altres són de vida lliure formant part del zooplancton.[2][3] Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà, constituint les protozoosis, com l'amebosi, la giardiosi, la criptosporidiosi o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris. Pertanyen al Regne (biologia) dels protoctists.
![Estructura interna d'un protozou](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Electron-microscopic_structure_of_protozoa_%281963%29_%2821217233731%29.jpg/640px-Electron-microscopic_structure_of_protozoa_%281963%29_%2821217233731%29.jpg)
Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se les considera un conjunt parafilètic.
Els protozous més comuns són: l'ameba, el parameci, el plasmodi, tripanosoma i Giardia lamblia. Tots quatre tenen un tipus de locomoció diferents com per exemple el moviment per flagel·lació, el ciliat i el moviment per pseudòpodes. Tot i això alguns ni tan sols es mouen, es desplacen pel moviment d'un altre ésser viu, són els esporozous. Es reprodueixen de manera asexual i sexual, és a dir son hermafrodites.
Però també poden fer la funció de resistència quan detecten condicions adverses, una mica com la forma de resistència (o espora de resistència) dels bacteris.