Protocol de Montreal
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Protocol de Montreal[1] és un tractat internacional dissenyat per a protegir la capa d'ozó mitjançant la reducció de la producció i el consum de moltes substàncies que reaccionen amb l'ozó i que també es creu que són els responsables de l'esgotament de la capa d'ozó. L'acord va ser negociat el 1987 a Montreal i va entrar en vigor l'1 de gener de 1989. La primera reunió es va celebrar a Hèlsinki el maig del 1989. Des d'aleshores el document ha estat revisat diverses vegades: el 1990 (Londres), 1991 (Montevideo), el 1992 (Copenhaguen) i en 1993 (Bangkok), el 1995 (Viena), 1997 (Montreal) i 1999 (Pequín). Es creu que si tots els països assolissin els objectius marcats en el tractat, la capa d'ozó podria haver-se recuperat per a l'any 2050.[2]
Tipus | tractat internacional protocol ambiental | ||
---|---|---|---|
Data | 16 setembre 1987 | ||
Tema | forat de la capa d'ozó Clorofluorocarboni | ||
Jurisdicció | mundial | ||
Dipositari | Secretari General de les Nacions Unides | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | llengües sinítiques | ||