Protestes després de la mort de Mahsa Amini
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les protestes després de la mort de Mahsa Amini són una sèrie de protestes i disturbis civils en curs contra el govern de l'Iran que van començar a Teheran el 16 de setembre de 2022. Les protestes van començar com una reacció a la mort de Mahsa Amini, una dona iraniana de 22 anys que va morir mentre estava sota custòdia policial. Segons testimonis presencials, va ser colpejada per la Patrulla d'orientació, la "policia moral" islàmica de l'Iran, que la va acusar de portar un hijab "inadequat" en violació de la llei obligatòria del hijab de l'Iran.[1] La policia iraniana va negar que Amini fos colpejada mentre estava detinguda.[2]
| ||||
Tipus | manifestació protesta rebel·lió | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Mahsà Aminí | |||
Interval de temps | 17 setembre 2022 - | |||
Data | 2022 | |||
Tema | drets de la dona a l'Iran mort de Mahsa Amini | |||
Localització | Teheran (Iran) Sanandaj (Iran) Zahedan (Iran) província del Kurdistan (Iran) Idhadj (Iran) Mashad (Iran) Raixt (Iran) Sari (Iran) província del Khuzestan (Iran) Xiraz (Iran) Karaj (Iran) Arak (Iran) Sistan i Balutxistan (Iran) , Iran Iran Iran | |||
Estat | Iran | |||
Punt de sortida | província del Kurdistan (Iran) | |||
Causa | mort de Mahsa Amini | |||
Morts | > 522 (15 gener 2023) | |||
Ferits | 898 | |||
Mitjà de comunicació | ||||
Format per | ||||
Hashtag | #MahsaAmini, #مهسا_ایمنی, #OpIran, #IranProtests, #Mahsa_Amini, #MahsaAminii i #IranProtests2022 |
Les protestes van començar hores després de la seva mort a Teheran. Les protestes van començar primer a l'hospital on Amini havia estat ingressada i després es van estendre ràpidament a altres ciutats, primer a la província natal d'Amini, el Kurdistan, incloses a Saqqez, Sanandaj, Divandarreh, Baneh i Bijar.[3][4] En resposta a aquestes manifestacions, a partir del 19 de setembre, el govern iranià va imposar tancaments regionals d'accés a internet. A mesura que van créixer les protestes, es va imposar una tancada general d'internet juntament amb restriccions a les xarxes socials.[5][6]
Almenys 551 persones, entre elles 68 menors van morir com a conseqüència de la intervenció del govern a les protestes.[7] Abans del febrer de 2023, quan la majoria van ser indultades,[8] s'estima que 19.262 van ser arrestats en almenys 134 ciutats i pobles i 132 universitats,[9] convertint-les en les més mortíferes des de les protestes iranianes de 2019-2020 que van acabar amb 1.500 morts.[10] La resposta del govern a les protestes ha rebut una condemna general, i el Departament del Tresor dels Estats Units ha sancionat la patrulla d'orientació i diversos oficials iranians.