Projecció cònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La projecció cònica és, en geometria euclidiana, un sistema de representació gràfic on un feix de rectes projectants que conflueixen en un punt -l'ull de l'observador- projecten el cos com una imatge sobre el pla auxiliar que intercepta aquestes rectes.
Aquest sistema de representació reprodueix fidelment en un pla les imatges de l'espai, amb un resultat molt similar a com ho percebem realment, resolen la representació tridimensional dels objectes i aconseguint la sensació de profunditat.[1][2][3][4]
És el sistema emprat en la perspectiva cònica.