Profilaxi Pre-exposició en adults per la Prevenció d'infecció per VIH.
From Wikipedia, the free encyclopedia
A pesar dels grans avanços en el control de la infecció pel VIH, el nombre de persones que s'infecten no ha deixat de créixer. Cada any segueixen donant-se i diagnosticant-se noves infeccions en tots els països del món, inclosos els industrialitzats on es tenen accés a mesures preventives. És evident que el preservatiu masculí i altres mètodes de barrera, a pesar de l'eficàcia demostrada, no han tingut l'efecte que és necessari per prevenir la transmissió del VIH.
![]() |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Profilaxi preexposició». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2019 |
![]() |
L'article o secció necessita millores de format. |
![]() |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
El tractament de la infecció per VIH no solament proporciona benefici en la salut individual de la persona qui la rep, sinó que beneficia a la comunitat en haver-se rellevat com la manera més eficaç d'evitar la transmissió del VIH. Sens dubte, el diagnòstic de les persones infectades i el seu tractament, el més precoç possible, és l'estratègia en la qual val més la pena invertir esforços i recursos si es pretén controlar realment l'epidèmia. Però s'ha demostrat que com única estratègia resulta insuficient en aquests moments. Existeix una elevada proporció de persones infectades i no diagnosticades que poden transmetre el virus del VIH de manera inadvertida i aquesta és la raó per què l'epidèmia es manté malgrat que la majoria de les persones diagnosticades estan adequadament tractades. És necessari adoptar noves mesures per evitar la transmissió en el cas que una persona mantingui pràctiques de risc que l'exposin a la infecció.
En aquest context de necessitat s'ha investigat la profilaxi pre-exposició com una estratègia més de prevenció. S'ha demostrat àmpliament que l'administració de fàrmacs antiretrovirals a persones exposades i no infectades pel VIH poden reduir el risc de transmissió sense associar inconvenients significatius. Aquesta evidència obliga a considerar una inclusió en un programa de prevenció de la transmissió del VIH. Els que la defensen no la proposen com l'única, ni la millor, mesura preventiva, sinó com un estri addicional a les mesures en l'ús. L'ús del preservatiu, la formació i el consell assistit i el tractament adequat de les persones infectades segueixen sent peces clau en la lluita contra el VIH.
Organismes internacionals i locals en diverses parts del món, incloses l'Organització Mundial dels Salut i societats científiques, han avaluat la PrEP i l'han proposat com una estratègia de prevenció valida en contextes variats.[1][2]