suma del valor de mercat tots els bens i serveis finals produïts en un espai econòmic From Wikipedia, the free encyclopedia
El producte interior brut o producte intern brut (PIB)[1][2] és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat,[3] normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció. Fins a la dècada de 1980 es preferia l'ús del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gairebé idèntic al PIB però que incorpora els béns i serveis produïts per factors propis a l'exterior. La variació d'aquesta magnitud macroeconòmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic.[4]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El PIB per capita és el PIB dividit per la població de l'espai econòmic. Sovint s'utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre països, encara que, més aviat, és una simple comparació de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmètica, no és un mesurament adequat del benestar, de la distribució de la riquesa, ni de l'accés a aquesta o al capital perquè no mostra la realitat.
L'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) defineix el PIB com:
| « | Una mesura agregada de producció igual a la suma dels valors bruts agregats de totes les unitats residents i institucionals dedicades a la producció i els serveis (més impostos i menys subsidis, sobre productes no inclosos en el valor dels seus productes). | » |
| — OCDE[5] | ||
Per altra banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) estableix que:
| « | El PIB mesura el valor monetari dels béns i els serveis finals, que són comprats per l'usuari final, produïts en un país en un període determinat (per exemple, un trimestre o un any) | » |
| — FMI[6] | ||
William Petty va idear un concepte bàsic de PIB per atacar els terratinents contra els impostos injustos durant la guerra entre holandesos i anglesos entre 1654 i 1676.[7] Charles Davenant va desenvolupar el mètode encara més el 1695.[8] El concepte modern de PIB va ser desenvolupat per primera vegada per Simon Kuznets per a un informe del Congrés dels EUA de 1934, en què advertia del seu ús com a mesura de benestar.[9] Després de la conferència de Bretton Woods del 1944, el PIB es va convertir en la principal eina per mesurar l'economia d'un país.[10] En aquella època, el producte nacional brut (PNB) era l'estimació preferida, que es diferenciava del PIB en què mesurava la producció dels ciutadans d'un país a l'interior i a l'estranger, en comptes de les "unitats institucionals residents". El canvi del PNB al PIB als EUA es va produir el 1991, amb retard respecte a la majoria de les altres nacions. El paper que van exercir les xifres del PIB en la Segona Guerra Mundial va ser crucial per a la posterior acceptació política dels valors del PIB com a indicadors del desenvolupament i el progrés nacional.[11]
La història del concepte de PIB ha de distingir-se de la història dels canvis en moltes maneres d'estimar-ho. El valor afegit per les empreses és relativament fàcil de calcular a partir dels comptes, però el valor afegit pel sector públic, les indústries financeres i la creació d'actius intangibles és més complex. Aquestes activitats són cada cop més importants en les economies desenvolupades, i les convencions internacionals que regeixen la seva estimació i la seva inclusió o exclusió al PIB canvien regularment en un intent de mantenir-se al dia amb els avenços industrials. En paraules d'un economista acadèmic, "la xifra real del PIB és, doncs, el producte d'un vast mosaic d'estadístiques i d'un conjunt complicat de processos duts a terme sobre les dades brutes per ajustar-les al marc conceptual".[12]
El PIB va passar a ser veritablement mundial el 1993, quan la Xina va adoptar-ho oficialment com a indicador dels resultats econòmics. Anteriorment, la Xina es basava en un sistema de comptabilitat nacional d'inspiració marxista.[13]
Per mesurar i entendre el concepte del PIB s'utilitza el mètode de les despeses:
El consum i la inversió en l'equació són les despeses en béns i serveis finals. La diferència entre les exportacions i les importacions ajusten el mesurament restant les despeses en productes i serveis proveïts per països estrangers i afegint la producció nacional, encara que sigui consumida a l'estranger.
Els economistes (des de Keynes) prefereixen dividir el consum en dues parts: consum privat i les despeses públiques atès que:
Per tant, el PIB també és sovint expressat com:
Atesa l'equivalència teòrica entre despesa, producció, i renda, hi ha dos mètodes més equivalents per a calcular el PIB:
Sota la premissa que el que produeix un país és el que ven, i per tant, la renda que rep, el PIB és considerat alhora un mesurament de la renda total d'un país. Aquesta equivalència, però, no és exacta, atès que s'han de considerar els estalvis i altres components de la inversió financera dels individus que no es tradueixen immediatament en producció.
El valor total del PIB en moneda local, pot ser presentat de la següent manera:
En la comparació del PIB de dos o més estats, s'utilitza una moneda base, sovint el dòlar nord-americà. Per tal de convertir el valor del PIB de la moneda local a la moneda base s'utilitzen els següents mètodes:
Usualment, els països amb un PIB elevat mostren poca varietat en el mesurament del PIB basant-se en taxes de canvi i el PIB PPP. Per contra, els països amb un PIB baix poden tenir un PIB PPP molt més elevat. Aquest efecte és conegut com a Efecte Penn. El Banc Mundial prefereix l'ús del PIB amb el Mètode d'Atlas per fer comparacions de la fortalesa de les economies, mentre que altres institucions prefereixen l'ús del PIB PPP per comparar la capacitat de compra. Ambdós mesuraments són importants.
El PIB, d'acord amb els economistes, no és un mesurament del benestar totalment fiable per les següents raons:
Els no economistes sovint utilitzen el PIB per capita exclusivament com a mesurament del benestar social d'un estat i per determinar quin estat té el "millor benestar". No obstant cal notar que el PIB per capita és una mitjana aritmètica del valor total d'una economia. Com qualsevol altre terme mitjà, només expressa un valor intermedi que no necessàriament és representatiu de cadascun dels integrants de la regió i no expressa la variabilitat de la renda i el benestar que perceben els ciutadans ni la distribució de la riquesa. Un PIB per capita elevat pot ser representatiu d'una elevada producció industrial en mans de l'elit de la regió, mentre que la qualitat de vida de la majoria de la població és deplorable. A més del PIB s'han d'incloure altres mesuraments per determinar el benestar d'una regió com ara l'Índex de Desenvolupament Humà i la taxa d'ocupació.[14]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
