![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/PhrenologyPix.jpg/640px-PhrenologyPix.jpg&w=640&q=50)
Problema de la demarcació
From Wikipedia, the free encyclopedia
En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».[1] Les fronteres se solen establir entre el coneixement científic i no científic, entre ciència i metafísica, entre ciència i pseudociència, i entre ciència i religió. El plantejament d'aquest problema, conegut com a problema generalitzat de la demarcació, inclou aquests casos. El problema generalitzat cerca trobar criteris per poder decidir, entre dues teories donades, quina n'és més «científica».
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/PhrenologyPix.jpg/640px-PhrenologyPix.jpg)
Més d'un segle després de diàleg entre filòsofs de la ciència i científics en diferents camps, i malgrat un ampli consens sobre les bases generals del mètode científic, els límits que demarquen què és ciència i què no ho és continuen debatent-se.[2][3]
El problema de la distinció entre la ciència i la pseudociència té serioses implicacions ètiques i polítiques.[4] El Partit Comunista de l'URSS declarà (1949) pseudocientífica la genètica mendeliana —per «burgesa i reaccionària»— i obligà els seus defensors com Vavílov a morir en camps de concentració.[5] En l'altre extrem de l'espectre polític, algunes empreses i associacions de la indústria del petroli, acer i automòbils, entre altres, formaren grups de pressió per negar l'origen antropogènic del canvi climàtic contra l'aclaparant majoria de la comunitat científica.[6]