Principat de Txernígov
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Principat de Txernígov (rus: Черниговское княжествоTxernigovskoe kniajestvo) o Principat de Txerníhiv (ucraïnès: Чернігівське князівствоTxernihivske kniazivstvo) és un dels principats que formaven la Rus de Kíev, entre el segle xi i el segle xiii i que va subsistir fins al segle xvi. Es trobava en territoris de la riba esquerra del Dnièper i formava part de les conques del riu Desnà i del Seym.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Txerníhiv | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | antic eslau oriental | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 988 | ||||
Dissolució | 1402 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia | ||||
El principat estava poblat per severians i en part per polans. Més tard el principat s'estengué fins a les terres dels clans radimitxes, viatitxes i dregovitxes. La seva capital era la ciutat de Txerníhiv o Txernígov, on el príncep Mstislav de Txernígov feu construir l'Església de la Transfiguració el 1033. Els altres llogarrets d'importància eren Nóvhorod-Síverskyi, Starodub, Briansk, Putyvl, Kursk, Liubetx, Hlúkhiv, Txatxersk i Hómiel.
La influència del principat s'estenia al nord, fins a les terres de Múrom i de Riazan, i també cap al sud-est al límit del principat de Tmutarakan.