Primeres presidències radicals (Argentina)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El període de les primeres presidències radicals a la Història de l'Argentina va transcórrer entre els anys 1916 i 1930, quan la Unió Cívica Radical va arribar a la presidència de la República Argentina i governadors radicals van ocupar les governacions en la majoria de les províncies d'aquest país. Al final del període, els radicals van obtenir també la majoria a les dues cambres del Congrés Nacional.
El 1916 va accedir al govern Hipólito Yrigoyen, en les primeres eleccions celebrades segons la Llei Sáenz Peña, que va establir el sistema de vot secret i obligatori per a tots els ciutadans homes, garantint eleccions lliures i democràtiques per primera vegada en la història argentina. Sis anys més tard, Yrigoyen seria succeït per Marcelo T. de Alvear, també radical. El 1928 va tornar Yrigoyen a la presidència; va ser enderrocat per un cop d'estat cívic-militar produït el 6 de setembre de 1930, encapçalat pel general José Félix Uriburu. Tres dies després, la Cort Suprema de Justícia legitimaria la situació definint-lo com «govern de facto».
Durant els primers anys del període radical va haver recessió i una pronunciada reducció del salari real, seguit d'un extens període de creixement econòmic fins als últims dos anys, en els quals la Gran Depressió va posar fi al model agroexportador. La situació política es va veure enrarida pels conflictes entre el radicalisme i els conservadors, i entre els radicals oficialistes i els antipersonalistes, contraris a la línia de Yrigoyen. El període es va caracteritzar per l'avanç de la democràcia en la vida política argentina, la sanció de mesures tendents a afavorir els sectors obrers com també la regulació dels ferrocarrils operats per capitals estrangers. Es va crear la petroliera estatal YPF per tal de combatre els trusts estrangers. El govern va donar suport al moviment reformista estudiantil, sancionant mesures a favor dels estudiants. Diversos d'aquests avenços es van veure truncats després del cop d'estat de 1930. El període va ser també testimoni de les majors massacres obreres de la història argentina i l'únic pogrom registrat a Amèrica, amb milers de persones assassinades, detingudes i torturades.