Primera Guerra Civil Romana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.
Guerres civils romanes | |||
---|---|---|---|
Maqueta del Camp de Mart | |||
Tipus | guerra civil | ||
Data | 88 aC-81 aC | ||
Lloc | Itàlia romana (Antiga Roma) | ||
Resultat | Victòria optimates | ||
Bàndols | |||
|
La guerra va tenir lloc quan els líders de les dues faccions enfrontades al senat els optimats i populars, Sula i Gai Mari respectivament, van competir pels honors de liderar la guerra contra Mitridates VI rei del Pont, qui havia envaït la província romana d'Àsia i assassinat a milers de romans. Inicialment Sula va obtenir el suport del Senat per liderar la guerra, però els populars van anul·lar aquesta decisió recorrent directament a la decisió dels comicis romans, atorgant el comandament a Gai Mari.[1] Sula va marxar sobre Roma amb les seves legions, fent fugir a Mari i re-atorgant-se el comandament. Ja a Roma el senat romà va declarar Mari com enemic de la República, i Sula va embarcar cap a Grècia sense contratemps. Luci Corneli Cinna un cònsol electe popular, davant l'absència de Sula va propiciar el retorn de Mari des del seu exili, i junts van marxar sobre Roma, es van fer nomenar cònsols i van establir una sagnant repressió contra els optimats, però després d'uns pocs dies al seu càrrec Mari va morir. Sula després d'acabar la guerra a orient amb el tractat de Dardanos, va tornar a Itàlia on va derrotar els populars i es va establir com a dictador, va reformar la Constitució republicana cedint més poder al Senat, va retallar el dels tribuns de la plebs i el de les assemblees populars. Finalment Sula va renunciar al poder absolut i es va retirar de la vida política.[1]