Pressió sonora
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pressió sonora o pressió acústica és resultat de la mateixa propagació del so. Es defineix com la diferència de pressió instantània i la pressió atmosfèrica estàtica; és la variació de la pressió local de la pressió atmosfèrica ambiental (mitjana o d'equilibri), causada per una ona sonora. A l'aire, la pressió sonora es pot mesurar amb un micròfon, i a l'aigua amb un hidròfon.
L'energia provocada per les ones sonores genera un moviment ondulatori de les partícules de l'aire, provocant la variació alterna en la pressió estàtica de l'aire (petites variacions en la pressió atmosfèrica). En conseqüència d'aquestes variacions de pressió atmosfèrica es produeixen àrees on es concentren aquestes partícules (zones de concentració) i altres àrees queden menys saturades (zones de rarefacció). Les zones amb major concentració de molècules tenen major densitat i les zones de menor concentració tenen menor densitat. Quan aquestes ones es troben en el seu camí amb l'oïda, la pressió que exerceixen sobre el mateix no és igual per a tota la longitud d'ona.
La pressió atmosfèrica es mesura en pascals (Pa).[1] Al Sistema Internacional d'Unitats (SI), 1 pascal (1 Pa) és igual a una força d'un newton (1 N) actuant sobre una superfície d'un metre quadrat (1 m²). La pressió atmosfèrica se situa entorn dels 100.000 Pa (establint-se com valor normalitzat els 101.325 Pa). Com en pascals les xifres obtingudes són molt grans, normalment, la pressió atmosfèrica, s'expressa en hectopascals (hPa), d'igual dimensió que els mil·libars, que queden en desús) i s'estableixen 1.013,25 hPa com a pressió atmosfèrica normalitzada a nivell del mar.
La pressió sonora també es pot mesurar en pascals, però, el seu valor és molt inferior al de l'atmosfèrica. El llindar del dolor se situa en els 20 Pa, mentre que el llindar d'audició se situa en els 20 micropascals (20 μPa). A més del pascal, per mesurar la pressió sonora s'utilitza el microbar (μbar), que és la milionèsima part del bar (1 Pa = 1 N / m² = 10 μbar i 1 μbar = 10-6 bar).
La principal diferència entre pressió atmosfèrica i pressió sonora és que, mentre que la pressió atmosfèrica canvia molt lentament, la pressió sonora alterna molt ràpidament entre valors negatius (menors que la pressió atmosfèrica) i positius (majors). El nombre de vegades que es repeteix un fenomen per unitat de temps és el que en física s'anomena freqüència. L'ésser humà no té sensibilitat davant totes les freqüències. El marge de freqüències que poden produir la sensació de so quan impressiona l'oïda humana és el que es coneix com a audiofreqüències i va dels 20 als 20.000 Hz.
Cal no confondre pressió acústica amb potència acústica. La confusió ve pel fet que la pressió sonora és la responsable directa de l'amplitud de l'ona i l'amplitud determinarà la quantitat d'energia (potència acústica) que conté un senyal sonor.
Per diferenciar entre sons més intensos (l'oïda suporta major quantitat de pressió sonora), de sons febles, s'utilitza l'anomenat nivell de pressió sonora.