Presentació d'antigen

La presentació d'antigen és un procés del sistema immunitari, pel qual els macròfags, cèl·lules dendrítiques i altres tipus de cèl·lules fagociten agents estranys, els digereixen i presenten diferents antígens i en permeten el reconeixement per part dels limfòcits B i limfòcits T.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La base de la immunitat adaptativa reposa sobre la capacitat dels limfòcits T i B de distingir entre les cèl·lules pròpies del cos, i els patògens infecciosos per tal de no generar autoimmunitat.

A la ruta superior: (1) la cèl·lula presentadora d'antigen recull una proteïna aliena, o antigen. (2) L'antigen és processat i presentat en una molècula d'MHC de classe II, (3) que interacciona amb un limfòcit T col·laborador (4). A la ruta inferior: proteïnes alienes completes són unides a anticossos membranals (5) i presentades a limfòcits B (6) que processen (7) i presenten antigen en MHC II (8) a un limfòcit T anteriorment activat, (10) engegant la producció d'anticossos específics a l'antigen (9).

Les cèl·lules tenen proteïnes característiques de cada persona a la seva superfície per tal de poder diferenciar allò propi del que és estrany, extern. Aquests antígens són diferents dels dels bacteris (antígens "no propis") o en cèl·lules de l'hoste infectades per virus ("mancats de propi"). La capacitat del sistema immunitari adaptatiu de detectar infeccions requereix rutes especialitzades per a permetre el reconeixement d'antígens de patògens per part dels limfòcits T.

Reconeixement d'antigen

A diferència dels limfòcits B, els limfòcits T són incapaços de reconèixer antígens sense la presentació d'antígens, amb la important excepció dels superantígens. Els receptors dels limfòcits T estan restringits a reconèixer pèptids antigènics únicament quan estan units a molècules apropiades del complex d'histocompatibilitat principal (MHC), també conegut en els humans com a antigen leucocitari humà (HLA).

La majoria de cèl·lules són capaces de presentar antigen i activar la resposta adaptativa. Tanmateix, algunes cèl·lules estan especialment dotades per a adquirir i presentar antigen, i per a activar els limfòcits T naïfs. Les cèl·lules dendrítiques i macròfags tenen un paper principal en la resposta innata, i també actuen com a cèl·lules presentadores d'antigen (APC). Aquestes APCs també alliberen interleucines i citocines que permeten una activació millorada dels limfòcits T i B a més de coordinar la resposta immunitària adaptativa i innata, fomentar la inflamació, entre moltes altres funcions.

Les APCs professionals poden activar diferents tipus de limfòcit T, i cada tipus de limfòcit T està especialment preparat per a atacar diferents patògens, depenent de si són patògens extracel·lulars, intracel·lulars o una toxina. El tipus de limfòcit T activat, i per tant el tipus de resposta que es genera, depèn parcialment del context en què l'antigen fou recollit originalment per l'APC (depèn del complex d'histocompatibilitat MHC que reconegui el limfòcit: I o II).