Pràcrit
From Wikipedia, the free encyclopedia
El pràcrit (sànscrit: prākṛta प्राकृत (derivada de pra-kṛti प्रकृति)) és el nom del grup de llengües indoàries derivades dels antics dialectes indis.[1] La paraula en si mateixa té una definició flexible, i és definida de vegades com original, natural, càndid, normal, ordinari, usual, o vernacle, en contrast amb l'ortodòxia religiosa i literària del saṃskṛtā. De manera alternativa, el pràcrit es pot definir com a derivat d'un original, volent dir evolucionat de manera natural. Però hi ha estudiosos que creuen que el pràcrit és més antic que el sànscrit i que, de fet, el sànscrit s'ha creat a partir del pràcrit. Això està en sintonia amb el jainisme, en què el primer Tirthankar (una persona que assoleix la il·luminació amb l'ascesi i que es converteix en un mestre espiritual) és el mateix Adinath (sinònim de Xiva, el primer senyor).[2][3] Els pràcrits van esdevenir llengües literàries, generalment utilitzades per reis identificats amb la casta kshatriya, però considerats legítims per l'ortodòxia braman. El primer ús del pràcrit són les inscripcions d'Aśoka, l'emperador de l'Índia. Les diferents llengües del pràcrit estan associades amb diferents dinasties governants, diferents religions i tradicions literàries, així com diferents regions del subcontinent indi.
Tipus | llengua històrica i grup de llengües ![]() |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries del període mitjà i modern llengües indoàries mitjanes ![]() | |
Codis | |
ISO 639-2 | pra |
ISO 639-5 | pra |
IETF | pra ![]() |