Pròcul

Pròcul (llatí: Proculus) fou un cognom romà utilitzat per nombroses gens.^[1] Té el seu origen en el praenomen Pròcul, nom que durant la prehistòria romana es posava als infants nascuts en absència de son pare. Amb el temps, el mot s'erosionà i per caiguda de la posttònica esdevingué Procle (llatí: Proclus),^[2] usat sobretot a partir del Baix Imperi també en entorns grecs (grec antic: Πρόκλος).

No s'ha de confondre amb Pròcul (prenom).

Entre els personatges que portaren aquest cognom hi ha els següents:

• Gai Plauci Pròcul, cònsol el 358 aC.
• Gneu Acerroni Pròcul, cònsol el 37 dC.
• Pròcul (jurista), jurista romà del segle i dC, que podria ésser el mateix personatge que l'anterior.
• Pròcul (metge), metge romà del segle i dC.
• Volusi Pròcul, servidor de Neró.
• Escriboni Pròcul, governador de Germània al segle i dC.
• Aulus Viciri Pròcul, polític romà del segle i dC.
• Licini Pròcul, prefecte del pretori de Marc Salvi Otó a partir del 68 dC.
• Pròcul (usurpador), usurpador del tron imperial romà mort el 281.
• Pròcula, forma femenina
  • Clàudia Pròcula
• Proculeu, cognom romà derivat de Pròcul
  • Gai Proculeu, amic d'August.
• Procle, forma alternativa (llatí: Proclus, grec antic: Πρόκλος)

Referències

1. Gaffiot, Félix. «Proculus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 13 setembre 2020].
2. Gaffiot, Félix. «Proclus». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 13 setembre 2020].