Positró
antipartícula de l'electró / From Wikipedia, the free encyclopedia
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa). És una partícula d'antimatèria que, quan es topa amb un electró, n'anihilen donant lloc a un fotó.
Fotografia en cambra de boira fotografiada per C.D Anderson del primer positró mai identificat. | |
Classificació | antileptó i partícula elemental |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Fermiònica |
Grup | Antileptó |
Generació | Primera |
Interaccions | Gravetat, Electromagnètica, Feble |
Símbol | β+, e+ |
Partícula | Electró |
Antipartícula | electró |
Teorització | Paul Dirac (1928) |
Descoberta | Carl D. Anderson (1932) |
Massa | 9,10938215(45)×10−31 kg[1] 5,4857990943(23)×10−4 u[1] |
Càrrega elèctrica | +1 e 1,602176487(40)×10−19 C[1] |
Espín | 1⁄2 |
Número de partícula de Monte Carlo | -11 |
El positró fou detectat per primera vegada pel físic estatunidenc Carl David Anderson (1905-1991) quan estudiava emprant una cambra de boira la composició dels raigs còsmics el 1932.[2][3] Fou la primera antipartícula a ser descoberta. El descobriment del positró proporcionà una explicació a un aspecte teòric dels electrons predit pel físic britànic Paul A.M. Dirac (1902-1984). L'equació d'ona de Dirac (1928), que incorpora la teoria de la relativitat especial en l'equació de Schrödinger que descriu els estats d'energia permesos de l'electró, genera estats d'energia negativa aparentment superflus que no havien estat observats. El 1931, Dirac postulà que aquests estats podrien estar relacionats amb un nou tipus de partícula, l'antielectró.[4]