Porter electrònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un porter electrònic o automàtic[1] és un aparell connectat a un sistema de comunicació i seguretat que serveix per controlar l'obertura de la porta d'accés a qualsevol tipus d'edifici: Domicilis unifamiliars, oficines, blocs d'habitatges, etc. S'utilitzen molt en aquestes estructures esmentades i la gran majoria en duen. A hores d'ara, és un aparell que forma part de la instal·lació elèctrica usual d'un edifici.
La versió més senzilla d'un porter automàtic està composta d'un simple intèrfon d'obertura que disposa d'una comunicació amb el carrer i l'habitatge. Als edificis on hi ha més d'un habitatge, la placa de polsadors o terminal de trucades (situada a l'exterior de l'edifici juntament amb la porta) té un nombre determinat de polsadors, segons la quantitat d'habitatges que consta l'edifici, a més d'un altaveu.
Anant una mica més endavant en el temps, podem trobar porters elèctrics amb instal·lació de vídeo a més d'àudio. En aquests casos, l'intèrfon d'obertura té la mateixa estructura que la versió més antiga però amb un monitor de vídeo-porter. A la terminal de trucades doncs, hi constarà una càmera de vigilància que podrà identificar la persona que haurà pres el polsador.
També hi ha sistemes d'alta seguretat amb contrasenya per poder accedir a l'interior de l'establiment, o també poder obrir la porta a través d'un telèfon mòbil o d'un ordinador. Aquí però, ja entrem a l'innovador tema de la domòtica.