Porta d'Alcalá

La Porta d'Alcalá (Puerta de Alcalá en castellà) és un dels monuments més significatius de Madrid. Va ser manat construir pel rei Carles III i és obra de l'arquitecte Francesco Sabatini. Es troba a la plaça de la Independència, a la cruïlla dels carrers d'Alcalá, Alfonso XII, Serrano i Salustiano Olózaga i al costat de la «Puerta de España», entrada principal als jardins del Retiro. Igual que el carrer en què es troba, la porta rep el seu nom per trobar en el camí que conduïa a la localitat d'Alcalá de Henares.

Infotaula edifici Porta d'Alcalá
Nom en la llengua original	(es) Puerta de Alcalá
Epònim	Alcalá de Henares
Dades
Tipus	Arc de triomf i porta de ciutat
Part de	Paseo del Prado i el Buen Retiro, paisatge de les arts i les ciències
Artista	Francisco Gutiérrez Arribas; Francesco Sabatini; Robert Michel
Construcció	1769
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Madrid
Localització	Plaza Independencia
40° 25′ 12″ N, 3° 41′ 19″ O
Catàleg	08 (, , ) 408415 (Monuments de la ciutat de Madrid, , )
Bé d'interès cultural
Data	6 febrer 1976
Identificador	RI-51-0005028

El monument, construït de granit, té cinc obertures: tres amb arc de mig punt, amb claus amb forma de cap de lleó, i dos laterals amb arc allindanat, amb sengles parells de cornucòpies sobre ells tallats per Roberto Michel. Aquests obertures disposaven en origen de reixes que es tancaven tots els dies al capvespre.

Sobre l'obertura central, en els àtics d'ambdues façanes, figura una inscripció en llatí amb el lema «Rege Carolo III. Anno MDCCLXXVIII» ('rei Carles III. Any 1778'). Sobre la inscripció exterior figura un escut d'armes sostingut per la Fama i el Geni. A banda i banda, quatre escultures d'infants.

A la façana interior, sobre els arcs laterals, figuren les quatre virtuts cardinals: Prudència, Justícia, Temprança i Fortalesa. Tots aquests motius ornamentals van ser tallats en pedra calcària de Colmenar de Oreja, com les cornucòpies, per Francisco Gutiérrez Arribas, i el seu estil més barroc contrasta amb el classicisme de l'estructura de la porta.