![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/BJT_CE_load_line.svg/langca-640px-BJT_CE_load_line.svg.png&w=640&q=50)
Polarització del transistor bipolar
circuits auxiliars perque funcionin els transistors bipolars. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els transistors bipolars s'han de polaritzar adequadament per funcionar correctament. En circuits fets amb dispositius individuals (circuits discrets), les xarxes de polarització que consisteixen en resistències s'utilitzen habitualment. En els circuits integrats s'utilitzen arranjaments de polarització molt més elaborats, per exemple, referències de voltatge i miralls de corrent. La configuració del divisor de tensió aconsegueix les tensions correctes mitjançant l'ús de resistències en determinats patrons. En seleccionar els valors adequats de la resistència, es poden aconseguir nivells de corrent estables que només varien poc per sobre de la temperatura i amb propietats de transistors com β.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/BJT_CE_load_line.svg/320px-BJT_CE_load_line.svg.png)
El punt de funcionament d'un dispositiu, també conegut com a punt de polarització, punt quiescent o punt Q, és el punt de les característiques de sortida que mostra la tensió col·lector-emissor de CC (Vce) i el corrent del col·lector (Ic) sense senyal d'entrada aplicat.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Voltage_divider_bias.svg/320px-Voltage_divider_bias.svg.png)