Política energètica de la Unió Europea
From Wikipedia, the free encyclopedia
La política energètica de la UE pot definir-se com el conjunt d'actuacions que emanen de la Comissió, el Consell i el Parlament, recollides en els tractats i ratificades pels estats membres per actuar sobre la quantitat, el cost i la disponibilitat de les diferents fonts d'energia, amb una especial consideració a la preservació del medi ambient i la seguretat en l'abastament.[1]
És fàcil advertir que, tot i estar a l'origen de la Unió, ha experimentat un cert retard en comparació amb altres àrees, en gran part a causa de la superposició d'interessos nacionals particularistes. Tanmateix en els últims anys, a partir de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa (2007), s'estan accelerant els plantejaments unitaris, potser impulsats per la constatació d'un fet físic: l'escassetat de fonts pròpies, que obligà a importar el 2010 més del 40% dels recursos utilitzats, amb una clara tendència a superar el 60% el 2030.