Pokémon Red i Pokémon Blue
videojocs de 1998 / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pokémon Red i Pokémon Blue ('Pokémon Vermell' i 'Pokémon Blau') són videojocs de rol desenvolupats per Game Freak i publicats per Nintendo per a la Game Boy. Aquests dos títols, els primers de la sèrie de videojocs Pokémon, sortiren a la venda al Japó a principis del 1996 amb el nom de Pocket Monsters: Red[nota 1] i Pocket Monsters: Green,[nota 2] seguits per l'edició especial Pocket Monsters: Blue,[nota 3] llançada a la tardor del mateix any al país del sol naixent. En conjunt, Pokémon Red/Green/Blue/Yellow va vendre més de 46 milions d'unitats a tot el món, convertint-se en el joc més venut de la història per a Game Boy.[1]
Tipus | versió emparellada de videojoc de Pokémon | |||
---|---|---|---|---|
Basat en | Pokémon Red i Green | |||
Versió inicial | ||||
Gènere | videojoc de rol | |||
Personatges | Red | |||
Disponible en | ||||
Característiques tècniques | ||||
Plataforma | Game Boy | |||
Modes | un jugador i multijugador | |||
Format | cartutx i descàrrega digital | |||
Equip | ||||
Desenvolupador(s) | Game Freak | |||
Editor | Nintendo | |||
Director | Satoshi Tajiri | |||
Productor | Shigeru Miyamoto | |||
Dissenyador | Satoshi Tajiri | |||
Compositor | Junichi Masuda | |||
Distribuidor | Nintendo eShop | |||
Programador | Junichi Masuda | |||
Qualificacions | ||||
| ||||
Més informació | ||||
Lloc web | pokemon.com… (anglès) | |||
MobyGames | pokmon-red-version i pokmon-blue-version | |||
| ||||
L'any 1998 es llançà aquest últim als Estats Units amb el nom Pokémon Red and Blue; el 1999 estaven disponibles a Europa amb diferents noms segons el país. Aquests varen ser els dos primers jocs de la franquícia Pokémon venuts fora del Japó. El concepte que va originar la creació de Pokémon, i per tant de Red i Blue, va sorgir arran del passatemps que Satoshi Tajiri, dissenyador principal del joc, realitzava quan era nen i consistia a recol·lectar insectes.[2] Amb el pas del temps, va pensar que els nens havien de relaxar-se de l'estrès que els afligia diàriament. Va decidir que una bona forma de distreure'ls era mitjançant els videojocs.[3] A causa que la Game Boy tenia la capacitat d'intercanviar informació amb una altra consola igual, Shigeru Miyamoto va opinar que devien produir-se diversos cartutxos perquè, en cadascun d'ells, hi hagués diferents criatures i els jugadors poguessin intercanviar-les entre si.[4][5] Durant el temps del seu llançament, Tajiri es mantenia escèptic davant el fet que els jocs fossin ben rebuts pel públic, doncs anteriorment quan va presentar el projecte a Nintendo ell va pensar que llavors no li donarien llum verda per començar a desenvolupar els jocs; això va ser degut de, principalment al fet que la Game Boy en aquesta època tenia baixes vendes.[3] No obstant això, tots dos títols van augmentar en popularitat, doncs temps després que fossin llançats a la venda, es va descobrir el Pokémon núm. 151: Mew; això va causar una revolada al voltant dels jocs, doncs aquesta criatura no estava prevista en el disseny original de tots dos títols.[6]
El jugador controla al protagonista des d'una perspectiva aèria i recorre la regió fictícia de Kanto per dominar les batalles Pokémon. L'objectiu principal del joc és convertir-se en el campió de Kanto en derrotar els quatre millors entrenadors Pokémon de la regió, l'Elite Four.[7] Un altre objectiu és completar la Pokédex, una enciclopèdia que es troba dins del joc, mitjançant l'obtenció de les 151 espècies Pokémon disponibles.[8] Red i blue permeten utilitzar el Game Link Cable per connectar dues consoles i intercanviar Pokémon o combatre entre els jugadors.[9] Tots dos títols són independents un de l'altre, però, al seu torn, tots dos presenten el mateix argument i,[10] a pesar que poden jugar-se per separat, és necessari que els jugadors intercanviïn entre si diferents criatures per poder tenir les 151 espècies Pokémon.
Red i Blue van rebre, en la seva majoria, ressenyes positives;[11] els crítics van elogiar les opcions multijugador, especialment el concepte d'intercanvi. Tots dos títols van obtenir una puntuació global de 89% per part de GameRankings. Així mateix es troben en una posició important en diferents llistes d'estil top; el lloc web IGN va realitzar una sèrie de ressenyes respecte a aquests títols a partir de 2003, les quals van ser fetes consecutivament durant quatre anys, i en totes elles figuren entre «Els 100 millors jocs de tots els temps».[4] El llançament de tots dos jocs va marcar el començament del que es convertiria en una franquícia que va vendre milions de còpies al voltant del món, per la qual cosa van ser inclosos en 2009 dins del Llibre Guiness dels rècords mundials en les seccions «Millor joc de rol venut per Game Boy» i «Millor joc venut del gènere RPG de tots els temps».[12]