Plectranthus

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

*Plectranthus*
	;
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Lamiaceae
Gènere	Plectranthus ; L'Hér., 1788

Plectranthus és un gènere d'angiospermes que pertany a la família de les lamiàcies. Aquest gènere està relacionat amb el gènere Solenostemon. Recorden pel seu aspecte els nostres Teucrium, però aquests són de l'hemisferi sud, i especialment abundants a l'Àfrica austral. Alguns dels noms que se li donen són orenga francesa, timó espanyol, menta mexicana, borratja índia o planta dels diners.

Dades ràpides Taxonomia ...

Tanca

Diverses espècies són cultivades com a plantes ornamentals i d'altres com a verdures o tubercles comestibles, o també com a plantes medicinals. Algunes espècies de Plectranthus són aliment per a les larves de determinats lepidòpters com ara Ectropis crepuscularia.

És un gènere integrat per unes 250 espècies de plantes vivaces i subarbustives que provenen d'Àfrica, Malàisia i Austràlia. Hi ha nombrosos híbrids. Les espècies més comunes són: P. coleoides i P. oertendahlii.

Planta perennifolia amb fulles oposades, ovalades i d'un verd brillant. Les flors són bilabiades i tenen forma tubular, reunides en racims. El llabi inferior està notablement desenvolupat.

Plectranthus amboinicus - orenga francès
Plectranthus alloplectus
Plectranthus argentatus
Plectranthus barbatus
Plectranthus caninus
Plectranthus ciliatus
Plectranthus congestus
Plectranthus drosocarpus
Plectranthus edulis
Plectranthus ernstii
Plectranthus erubescens
Plectranthus esculentus
Plectranthus fimbriatus

Plectranthus fruticosus
Plectranthus habrophyllus
Plectranthus madagascariensis
Plectranthus nitidus
Plectranthus omissus
Plectranthus parviflorus
Plectranthus rotundifolius
Plectranthus scutellarioides
Plectranthus ternatus
Plectranthus tomentifolius
Plectranthus torrenticola
Plectranthus verticillatus

Germanea Lam., Encycl. 2: 690 (1788).
Coleus Lour., Fl. Cochinch.: 372 (1790).
Solenostemon Thonn. in Schumach., Beskr. Guin. Pl.: 271 (1827).
Mitsa Chapel. ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 52 (1832).
Saccostoma Wall. ex Voigt, Hort. Suburb. Calcutt.: 449 (1845).
Majana Rumph. ex Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 523 (1891).
Capitanya Schweinf. ex Gürke, Bot. Jahrb. Syst. 21: 105 (1893).
Englerastrum Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 178 (1894).
Neomuellera Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 180 (1894).

Burnatastrum Briq. in H.G.A.Engler i K.A.E.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3A): 358 (1897).
Leocus A.Chev., J. Bot. (Morot) 22: 125 (1909).
Isodictyophorus Briq., Bull. Soc. Bot. France 61(8): 285 (1914 publ. 1917).
Briquetastrum Robyns i Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 102 (1929).
Holostylon Robyns & Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 103 (1929).
Perrierastrum Guillaumin, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., II, 2: 692 (1930).
Ascocarydion G.Taylor, J. Bot. 69(Suppl. 2): 162 (1931).
Neohyptis J.K.Morton, J. Linn. Soc., Bot. 58: 258 (1962).
Calchas P.V.Heath, Calyx 5: 160 (1997)

S'ha de situar en zones semiombrejades i pot viure en l'exterior sempre que la temperatura no baixa dels 18/20 °C. No resisteix el fred, la temperatura ha de ser superior als 15 °C.

Viu bé en els compostos de terra que venen ja preparats. És convenient realitzar les plantacions en primavera. Durant la mateixa i fins al final de l'estiu és convenient afegir-li un adob mineral amb el reg cada 15 dies. Aquests seran més abundants en estiu i escassos a l'hivern.

Se multiplica fàcilment per esqueixos des de finals de primavera fins al final de l'estiu. També per divisió de la soca en el cas que calga canviar-la de test.