Planeta oceà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un planeta oceà (també denominat món aquàtic) és un tipus hipotètic de planeta la superfície del qual estaria completament coberta per un oceà d'aigua, per tant no posseiria ni illes ni continents.
Els objectes planetaris que es formen en la part externa del sistema solar comencen com una barreja en forma de cometa de prop de 50% d'aigua i 50% de roca per massa. Diverses simulacions de la formació del sistema solar han demostrat que els planetes probablement emigren cap a l'interior o l'exterior a mesura que es van formant, existint per tant la possibilitat que els planetes gelats es traslladessin a òrbites on el seu gel es fon a la seva forma líquida, convertint-los en planetes oceà. Aquesta possibilitat va ser discutida per primera vegada en la literatura astronòmica professional per Marc Kuchner[1] i Alain Léger[2] en 2003. Tals planetes podrien per tant en teoria suportar vida.
En aquests planetes, els oceans serien de centenars de quilòmetres de profunditat, molt més profunds que els de la Terra. Les immenses pressions a les regions més baixes d'aquests oceans podrien donar lloc a la formació d'un mantell de formes exòtiques de gel. Aquest gel no necessàriament seria tan fred com el gel convencional. Si el planeta es trobés prou prop del seu sol perquè la temperatura de l'aigua arribés al punt d'ebullició, l'aigua es tornaria supercrítica, mancant llavors d'una superfície ben definida.[2] Fins i tot en planetes freds dominats per l'aigua, l'atmosfera pot ser molt més gruixuda que la de la Terra, composta principalment per vapor d'aigua, produint-se un efecte hivernacle molt fort.
El planeta extrasolar GJ 1214 b és el candidat conegut més probable per a un planeta oceà.[3][4] S'espera descobrir molts més objectes similars a través de la missió espacial Kepler, actualment en curs.